- A l'esborrany també es disposa "l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República"
El que avisa no és traïdor. Junts pel Sí ja ha anunciat que presentarà propostes encaminades a rebutjar la intervenció de l'autonomia de la Generalitat, culminar la declaració d'independència i iniciar un procés constituent. I així es reflecteix al text que vol que es voti al Parlament.
En un esborrany que ja s'ha lliurat a la Cambra catalana, el grup parlamentari sobiranista demanarà que es voti la constitució de la República catalana "com Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social". Assenyala que fan això com "representants democràtics del poble de Catalunya, en lliure exercici del dret d'autodeterminació i d'acord amb el mandat que hem rebut de la ciutadania".
Junts pel Sí demanarà que es voti la constitució de la República catalana "com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social"
A l'esborrany també es disposa "l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República" i l'inici del procés "constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.
S'afirma la voluntat d'"obrir negociacions amb l'Estat espanyol sense condicionants previs" i demana que siguin d'igual a igual. Es fa també una crida a la comunitat internacional i la UE per a la institució de la República catalana.
VOT SECRET
La votació es desenvoluparà durant el ple del Parlament que arrenca a les 12:00 hores, però arriba precedida per la polèmica. El líder del PP català, Xavier García Albiol, ha anunciat que demanarà que hi hagi vot secret si JxSí i la CUP porten algun tipus d'iniciativa independentista al ple perquè creu que hi ha divisió en el si del PDeCAT i que diversos diputats impedirien que la votació prosperi.
El vot secret està regulat pels articles 97 i 99 del reglament del Parlament i ha de ser sol·licitat per un mínim de dos grups i aprovat pel ple, segons la normativa recollida per 'Europa Press'.
Albiol no pot fer-ho en solitari i ha de tenir el suport de com a mínim un altre grup, si bé la decisió definitiva perquè el vot sigui secret és del ple, en què JxSí i la CUP tenen majoria.
Segons l'article 97 del reglament, les votacions durant el ple poden ser secretes "si ho acorda el ple o la comissió corresponent a sol·licitud de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels seus membres".
TRES OPCIONS DE VOT SECRET
L'article 99 en desgrana les claus: sempre que ho acordi el ple o ho decideixi la Presidència de la Cambra, es pot fer electrònicament, mitjançant paperetes i mitjançant boles blanques i negres.
Les paperetes solen usar-se per elegir persones o representants d'ens regulats pel Parlament - s'hi escriu el nom de la persona per la qual es vota a favor-, i els diputats són cridats un a un nominalment perquè introdueixin la seva opció en una urna.
El sistema és similar en el cas de les boles, ja que cada diputat rep una bola blanca -que vol dir aprovació- i una negra -que vol dir rebuig- i han de introduir-les en urnes: se'ls anomena nominalment perquè introdueixin la bola blanca en una urna si aproven la iniciativa o la negra, si la rebutgen.
Els diputats han d'introduir la bola sobrant en una altra urna, i en tot moment "s'ha de garantir el secret de la votació", segons recull el reglament del Parlament; per exemple, es pot tapar l'urna amb un mocador o col·locar les urnes en un lloc cobert i no visible per la resta.
El sistema de boles blanques i negres és molt excepcional i es reserva per a casos en els quals els diputats han de "qualificar actes o conductes personals objecte de sanció penal o que puguin ser considerades indignes" per part d'algun altre diputat: l'afectat no pot participar en cap cas en la votació.
El sistema de vot secret més senzill és l'electrònic, que és el mateix que s'utilitza en les votacions comuns amb l'excepció que no es revela l'opció que ha triat cada un dels diputats.
