- Atemptat a Barcelona: 13 morts i més de mig centenar de ferits per l'atropellament múltiple a la Rambla
- L'11-M continua sent, més de 13 anys després, l'atemptat més greu ocorregut en sòl europeu.
Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat han detingut 186 presumptes jihadistes, en operacions desenvolupades tant a Espanya com a l'exterior, des que al juny de 2015 el Govern va incrementar el nivell d'alerta a 4 sobre 5.
La xifra s'eleva fins a 231 des de principis d'aquest any, quan els primers atemptats terroristes a França en nom del grup Estat Islàmic (també conegut com DAESH) van posar sobre avís a tot Europa sobre aquesta amenaça, més de 13 anys després de l'11-M.
I és que en els últims anys, l'activitat policial contra grups o individus sospitosos de tenir vincles amb el jihadisme s'ha incrementat substancialment. L'any passat, l'obertura de diligències a l'Audiència Nacional per integració terrorista va augmentar un 122 per cent principalment a causa de l'increment de detencions de presumptes jihadistes, segons les últimes dades oficials fetes públiques recollits a la memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat.
Així, el 2016 es van registrar 20 diligències davant de les 9 que van tenir lloc un any abans quan, per primera vegada a la història, les investigacions per terrorisme jihadista van superar les relacionades amb la banda terrorista ETA.
EL RISC ZERO NO EXISTEIX
A la poques setmanes d'arribar al Ministeri de l'Interior, Juan Ignacio Zoido va donar ordres a les forces de seguretat per mantenir la "tensió" davant la possibilitat que els jihadistes atemptessin a Espanya, seguint el 'modus operandi' d'altres accions comeses a Europa. Durant les seves últimes compareixences, ha sostingut que no s'havia detectat cap amenaça concreta tot i que sempre remarcava que "el risc zero no existeix".
L'última operació policial va tenir lloc a finals de juny a Mallorca, durant la qual quatre persones van ser detingudes a Mallorca pel seu "total compromís i adhesió amb les directrius" del grup terrorista Estat Islàmic. És més, un d'ells devia planejar una "matança" a la Plaça de l'Ajuntament d'Inca apunyalant vianants, segons l'acte del jutge.
Només uns dies abans, al centre de Madrid van ser detinguts tres presumptes jihadistes. La investigació policial va revelar que un d'ells es trobava "en via de planificació d'un atemptat terrorista" a la capital. A més, havia publicat expressions a les xarxes socials de màxima violència.
"Tant és que siguin nens, és el que es mereixen; aquí va a succeir alguna cosa pitjor", va dir en al·lusió a atemptats com el de Manchester del passat 22 de maig. "Qui no vulgui convertir a l'Islam ha de morir per infidel"; "Tots els que formen part d'un país que té un Govern a Occident i han estat involucrats en la lluita amb el DAESH es mereixen morir"; i "la millor forma de morir és immolant-se, ja que els que defensen l'Alcorà tenen el paradís assegurat", van ser altres comentaris recopilats per la policia.
ÚLTIM JUDICI, SIS ANYS DE PRESÓ
L'últim judici celebrat a l'Audiència Nacional contra jihadistes va tenir lloc fa només un mes. Sis homes van ser condemnats a sis anys de presó cadascun per formar part d'una cèl·lula de Melilla dedicada a captar, radicalitzar, adoctrinar i enviar combatents a zones de conflicte. Durant el judici van reconèixer els fets i van rebutjar l'ús de la violència.
El Ministeri de l'Interior presta especial atenció als presumptes jihadistes que s'han desplaçat a zones de conflicte. Segons va explicar Zoido a Europa Press en una recent entrevista, les forces de seguretat de l'Estat xifraven en uns 200 els jihadistes que des d'Espanya s'havien traslladat a l'Iraq o Síria per integrar-se en les files d'Estat Islàmic. D'aquests 200, uns 50 han mort en aquesta zona i 34 n’han retornat, entre ells quatre menors.
Fruit de la col·laboració policial, Interior ha xifrat en 270 el nombre de presos vinculats al terrorisme jihadista, fet que suposa que a l'actualitat hi hagi una vintena més d'interns a Espanya per aquest tipus de terrorisme que de condemnats per la seva relació amb ETA.
El Ministeri de l'Interior manté activada la iniciativa STOP radicalismes amb la qual els ciutadans poden col·laborar a través d'una sèrie de canals a la seva disposició perquè, de forma confidencial i segura, notifiquin a les Forces i Cossos de Seguretat aquells possibles casos de radicalització al seu entorn a través de la pàgina web www.stop-radicalismos.es, l'aplicació mòbil d'alertes de seguretat ciutadana Alertcops i el telèfon gratuït 900.822.066.
SENSE ATEMPTATS DES DE L’11-M
Espanya no havia estat objectiu d'un atemptat terrorista de tall jihadista des de feia més de 13 anys, quan els atacs de l'11 de març de 2004 a Madrid van deixar 192 persones mortes i més de 2.000 en van resultar ferides.
Durant els últims anys, sobretot des de l'aparició de l'organització Estat Islàmic (també conegut com DAESH), altres països de l'entorn europeu com França, Bèlgica i el Regne Unit es veien colpejats pel terrorisme jihadista, però a Espanya l'amenaça del jihadisme no va passar d'un pla per atacar l'Audiència Nacional i l'existència d'individus o grups que eren frenats per les forces de seguretat.
Només un atac contra objectius espanyols ha prosperat durant els últims anys: el desembre de 2015, dos policies van morir a l'atemptat contra l'Ambaixada espanyola a Kabul, la capital de l'Afganistan.
L'11-M continua sent, més de 13 anys després, l'atemptat més greu ocorregut en sòl europeu. Deu explosions gairebé simultànies van sacsejar quatre trens de Madrid en plena hora punta del matí. La Policia va detonar de forma controlada altres dos artefactes que no van arribar a esclatar. Per aquests fets van ser jutjades 28 persones, tot i que set dels autors materials de la massacre s'havien suïcidat a Leganés durant una operació policial poques setmanes després dels atacs.
A la sentència que va dictar el juliol del 2008, el Tribunal Suprem va qualificar els atemptats com l'acció terrorista "més greu perpetrada a Espanya i una de les més greus executades al món" per una cèl·lula islamista que, si bé depenia ideològicament de l'organització al-Qaida, actuava de forma independent i no tenia vinculacions amb altres grups o individus de la xarxa terrorista liderada per Ossama bin Laden.
21 CONDEMNATS
Després d'un llarg judici que va ser televisat, l'Audiència Nacional va condemnar 21 dels 28 processats. A dos d'ells, Jamal Zougam i Otman el Ganaoui, a més de 42.900 anys de presó com a autors materials dels assassinats i l’exminer José Emilio Suárez Trashorras a 34.715 anys com a autor per cooperació necessària.
Després, el Suprem va condemnar el 2008 un dels absolts, l’excunyat de Suárez Trashorras Antonio Toro, però va absoldre quatre dels condemnats com a terroristes per l'Audiència Nacional per falta de proves i va rebutjar les peticions de la Fiscalia respecte al considerat autor intel·lectual dels fets, Rabei Osman El Sayed, àlies Mohamed l'Egipci'.
Després de l'11-M no s'havia produït cap atemptat fins ara. A partir d'aquí, s'han desenvolupat multitud d'operacions policials que han frustrat possibles amenaces contra Espanya, la més greu l'operació Nova, que a finals de 2004 es va saldar amb 43 detinguts en diverses fases, dels quals 15 n’estaven presos en diferents presons.
El jutge els va acusar de planejar atemptats contra diversos objectius emblemàtics de Madrid, entre ells l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i l'estació ferroviària de Príncep Pío. Una vintena d'imputats van ser condemnats per l'Audiència Nacional, encara que anys després el Tribunal Suprem en va absoldre 14 .
