Les crítiques internes dins el PSOE per la manera en què el Govern ha gestionat el diàleg amb el Govern català, haver acceptat un relator que coordini els treballs d'una taula de partits catalans, han refermat durant les últimes hores. Alguns barons, fins i tot, demanen la convocatòria d'eleccions malgrat l'intent de la vicepresidenta, Carmen Calvo, per relativitzar l'abast d'aquesta figura.
Tan sols hores després que Calvo acceptés aquesta figura del relator, van començar a sorgir els primers qüestionaments dins del PSOE. "Ni mediadors ni relators. El diàleg entre l'Estat i una comunitat autònoma ha de respectar la Constitució, l'Estatut i les institucions", va escriure en el seu compte a Twitter l’exportaveu al Congrés Soraya Rodríguez.
"Aprovar un pressupost no justifica cessions que posin en qüestió la Constitució, la unitat d'Espanya, l'estat de dret ni la decència. Estic segur que @sanchezcastejon no cedirà a xantatges dels independentistes, càncer de la democràcia amb el qual cal acabar", escrivia gairebé al mateix temps en l'esmentada xarxa el president d'Aragó, Javier Lambán.
Notícia relacionada
Aquest dimecres més veus s'han sumat a aquestes crítiques. El president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, demanava convocar el Consell de Política Federal del PSOE per estudiar la proposta del relator perquè, sota el seu punt de vista, alimenta una expectativa que a llarg termini hi pugui haver una forma de referèndum quan aquest "és inviable".
La petició de Page era secundada fins i tot per líders socialistes alineats amb la direcció de Pedro Sánchez, com el castellà i lleonès Luis Tudanca. "És molt oportú (convocar el Consell de Política Federal) per abordar aquest i altres temes, tenim problemes territorials oberts i el PSOE s'ha de posar de front als secessionistes i a la ultradreta que volen acabar amb les autonomies en aquest país", ha dit Tudanca, segons el qual, a diferència de Page, la figura del relator no és més que una anècdota mal explicada.
Des del Congrés dels Diputats també va compartir la seva opinió amb els mitjans de comunicació l'expresident de Castella-La Manxa i actual diputat, José María Barreda, segons el qual el problema rau en el fet que, en acceptar la figura del relator, el Govern de Sánchez dona la impressió d'estar "cedint una vegada més" davant els independistes i creu que ha arribat el moment de "ficar la banya en un forat" i deixar clar que hi ha qüestions "inacceptables".
Segons Barreda, la "confusió" que hi ha al voltant d'aquesta figura del relator, coordinador o mediador del diàleg polític sobre Catalunya "posa en evidència que no se sap molt bé què és el que s'ha acordat".
Després d'escoltar a la vicepresidenta Carmen Calvo, diu que està tan "desconcertat" com abans i no creu que les coses s'hagin aclarit: "La impressió que dona (el Govern) és que s'està cedint un cop més en la batalla d'idees i de símbols", resumeix.
El diputat reconeix que aquestes polèmiques no beneficien "per res" al PSOE, que té una cita molt important a les eleccions autonòmiques i municipals del proper mes de maig en què el desgast pot ser molt elevat. "A mi em resulta dolorós perquè soc dels que volen que el PSOE guanyi fins i tot als entrenaments", s'ha lamentat.
ELECCIONS JA
Precisament per això, la possibilitat que apunten algunes fonts territorials és que es convoquin eleccions generals al més aviat possible si la setmana que ve són rebutjats al Congrés els Pressupostos Generals de l'Estat en el seu primer examen parlamentari, el del debat d'esmenes a la totalitat.
L'argument d'aquestes veus és que és difícil explicar què es negociarà amb la Generalitat de Catalunya si no està sobre la taula el projecte de pressupostos i no hi ha, per tant, partides, polítiques i inversions que discutir.
En aquest context, l'Executiu del PSOE ha de convocar eleccions generals i portar a les urnes el seu pla de diàleg amb Catalunya. Els comicis, apunten aquestes fonts, s'han de celebrar separats de les autonòmiques i municipals de maig i, segons ell, com molt tard, aquesta primavera.
No comparteixen la idea de deixar les generals per a la tardor, perquè creuen que dificultaran les negociacions per formar governs a les Comunitats, on els acords poden quedar supeditats als que s'hagin d'assolir per arribar a la Moncloa.
