• Podem es desinfla al País Basc, on perd la meitat de vots que va aconseguir en les generals de juny i deixa el segon lloc a EH-Bildu
  • En Marea realitza el 'sorpasiño' en vots però no en escons
  • Urkullu ha aconseguit una gran victòria a Euskadi que permetria fins i tot pactar amb el Pàg
25s feijoo urkullu

No era una festa de la democràcia qualsevol a Galícia i País Basc. El 25 de setembre de 2016, bascos i gallecs acudien a les urnes per triar a la persona que els liderés per als decisius quatre anys vinents. No obstant això, la seva decisió podia influir directament en el futur d'Espanya.

El Partit Popular i Rajoy han estat els grans beneficiats en l'àmbit nacional. El resultat del seu candidat en les eleccions gallegues, Alberto Núñez Feijóo, ha aconseguit una nova majoria absoluta i, a Euskadi, es converteix en aliat potencial del PNB per aconseguir la majoria parlamentària. Un fet que no podia produir-se en 2012 perquè la suma dels seus escons no aconseguien la majoria absoluta i, en aquesta ocasió, sí que és possible.

D'altra banda, el partit de Pedro Sánchez ha vist com s'afeblien les seves posicions en ambdues comunitats, un fet que podria ser favorable per als populars en el cas d'unes noves eleccions generals.

No obstant, els grans protagonistes d'aquesta nit han estat: Alberto Núñez Feijóo i Iñigo Urkullu. Tots dos han aconseguit revalidar les seves respectives majories en aquestes eleccions autonòmiques celebrades aquest diumenge en ambdues comunitats i podran seguir governant.

El candidat del partit popular ha aconseguit 41 escons, tres més de la majoria absoluta, la tercera consecutiva que aconsegueix. Per la seva banda, Iñigo Urkullu va aconseguir 29 escons i té assegurada la reelecció: podrà sumar majoria absoluta amb el PSE o amb el PP, que han aconseguit cadascun nou escons, o governar en solitari buscant suports puntuals.

Tots dos candidats han complert així les expectatives i han deixat les novetats per als partits que s'han quedat per darrere. Al País Basc, el PSE s'ha esfondrat en passar de 16 a 9 escons i de tercera a quarta força al Parlament basc, superada per EH-Bildu i per Elkarrekin Podem. La formació lila no obstant això s'ha quedat en tercer lloc en les seves primeres eleccions autonòmiques basques, després d'haver estat primera força a Euskadi en les generals de desembre i de juny.

El candidat del PP a les eleccions gallegues i el del PNB en les eleccions basques han revalidat les seves respectives majories

En el cas gallec, el Partit Socialista també ha perdut la batalla enfront de l'embranzida d'En Marea, formada per Podem, EU i els seus aliats locals, que han aconseguit ser segona força al Parlament gallec en percentatge de vots, perquè ambdues formacions aconsegueixen 14 escons al 98,7% escrutat. Ciutadans, per la seva banda, no ha aconseguit escó ni a Galícia ni al País Basc i perd la majoria dels vots que va aconseguir en les generals de juny.

FEIJÓO ES REFORÇA Al PP I A GALÍCIA

Les eleccions autonòmiques a Galícia col·loquen a Núñez Feijóo com l'únic president autonòmic amb majoria absoluta al país, la qual cosa li permet governar sense necessitat de buscar suports puntuals ni socis. És la tercera vegada a més que ho aconsegueix, ha millorat en dos punts el percentatge de vots que va aconseguir en 2012 i el que va aconseguir Mariano Rajoy en les generals de juny.

El dirigent 'popular' ha mantingut l'hegemonia en un moment de crisi de les sigles del seu partit a escala nacional. Amb Mariano Rajoy al capdavant, el PP ha guanyat les dues eleccions generals de desembre i de juny, però perdent una sagnia de milions de vots i desenes d'escons, especialment en la primera convocatòria, i sense aconseguir governar.

Si Feijóo es troba en alguna travessa per succeir a mitjà termini a Mariano Rajoy, aquests resultats afermen la seva candidatura. És l'únic dirigent 'popular' en aquest moment amb majoria absoluta i que suma tres victòries consecutives, el mateix que va aconseguir en la dècada de 1990 el fundador del PP, Manuel Fraga.

El PNB DEFENSA LA SEVA HEGEMONIA

Al País Basc, les dues últimes eleccions generals van donar la sorpresa que un partit nouvingut i d'àmbit nacional, Podem, se situava per davant de la força hegemònica al País Basc, el PNB. Però aquest vot no ha estat fidel, s'ha reduït gairebé a la meitat en només tres mesos (del 29% al 14% de suports) i els votants bascos han demostrat que trien diferent papereta segons l'àmbit dels comicis.

En les autonòmiques, li han donat 29 escons a Iñigo Urkullu, dos més que en 2012 (37,6% dels vots); el 'lehendakari' no ha aconseguit tampoc aquesta vegada la majoria absoluta i està a nou escons d'aconseguir-la, la qual cosa podria aconseguir tant amb el PSE com amb el PP, que tenen exactament aquests escons que li falten. També pot optar per governar en solitari i tirar endavant les lleis del seu govern buscant suports en altres forces.

El PNB té una llarga tradició d'acord amb el PSE, amb el qual va arribar a compartir govern en els anys 90 i manté ara pactes en diferents institucions forals i municipals. Però també Urkullu pot buscar suport en el PP, un consens que podria tenir el seu reflex després al Congrés dels Diputats. Tot i això, el PNB manté que no recolzarà a Mariano Rajoy en una investidura.

L'ENFONSAMENT DEL PSE DE IDOIA MENDÍA

Una altra de les notícies de la jornada al País Basc és l'enfonsament del PSE, que en set anys ha passat de 25 escons i un 30 per cent dels vots (amb Patxi López en 2009) a nou diputats i un 11,9% de suports.

La candidatura de Idoia Mendía retorna al PSE als resultats de les primeres eleccions autonòmiques de 1980, quan va aconseguir nou escons. La seva patacada pot tenir també ressons en el conjunt del partit, perquè Mendía és un dels suports autonòmics del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en plena crisi interna per l'estratègia per evitar unes terceres eleccions generals.

El PSE iguala els resultats del PP, que ha perdut un diputat. La candidatura del que fos ministre de Mariano Rajoy, l'alabès Alfonso Alonso, ha aconseguit gairebé repetir el resultat del 2012, perquè ha perdut un escó, encara que els 'populars' retrocedeixen als resultats de fa 25 anys amb un 10% de vots.

PODEM ES DESINFLA, BILDU TORNA A SER SEGONA

Podem va entrar amb molta força en les eleccions generals del 2015 a Euskadi, el seu primer examen en les urnes basques, quan es va situar per davant del PNB en percentatge de vots. Va millorar encara el resultat en les eleccions de juny, quan va arribar a gairebé el 30% de suports, a gairebé cinc punts del PNB i per davant d'ell també en escons.
Però en les seves primeres autonòmiques a Euskadi la formació lila no ha mantingut l'embranzida: entren com a tercera força, amb 11 escons i el 14,8% de vots.

Els resultats a les generals de Podem van suposar també una forta reculada per EH Bildu, que en les autonòmiques d'avui no obstant això ha recuperat bona part del seu espai. Els hereus de HB han perdut quatre escons respecte a 2012, però es mantenen com a segona força del Parlament Basc i capdavanters de l'oposició.

EN MAREA ACONSEGUEIX SUPERAR Al PSdG

Les coses li han anat millor a Podem i als seus aliats d'En Marea a Galícia, perquè li han arrabassat el segon lloc del Parlament autonòmic al PSdG en percentatge de vots, amb el 19,02% sobre el 17,8% (amb el 98,7% escrutat), encara que tots dos partits han empatat a 14 escons.

Les candidatures d'En Marea van irrompre en el panorama polític gallec en les municipals del 2015 i van aconseguir d'entrada importants ajuntaments: Santiago de Compostel·la, Ferrol i Coruña. En les generals de desembre aquesta candidatura es va situar com a segona força després del PP, va passar a ser tercera al juny i ha tornat a desbancar als socialistes ara.

El PSdG ha arribat dividit a aquestes autonòmiques, enfrontat amb l'alcalde de Vigo, Abel Caballero, que té majoria absoluta a la seva ciutat, i amb un candidat nou, Xoaquín Fernández Leiceaga, que no ha aconseguit detenir l'embranzida d'En Marea.

Sí que ho ha aconseguit el BNG, que va decidir no unir-se a la nova plataforma entorn de Podem i s'ha mantingut després d'aquestes autonòmiques: es queda en sis diputats, un menys que en 2012.

contador