L'any ha començat amb els inversors molt pendents de la geopolítica, i més concretament dels plans de Rússia respecte al Kazakhstan, sense oblidar la preocupació sobre el que pensa fer a Ucraïna, preocupació que ja era dominant a finals de l'any passat.
La decisió de Vladimir Putin d'enviar ajuda al Kazakhstan per reprimir les violentes protestes antigovernamentals que han deixat desenes de morts afegeix incertesa sobre els passos que està fent el president fora de Rússia i les seves intencions.
Segons alguns mitjans, la qüestió ara és si els disturbis al Kazakhstan han canviat els càlculs del president Putin respecte a les seves opcions a Ucraïna, on manté les seves tropes pressionant a la frontera. Alguns diuen que Putin pot no voler involucrar-se en dos conflictes alhora, mentre que altres pensen que Rússia té la capacitat militar per fer les dues coses i que decidirà si ataca Ucraïna al marge del que faci al Kazakhstan.
Tant Kazakhstan com Ucraïna són antigues repúbliques soviètiques que Putin ha intentat mantenir sota la influència de Moscou, però fins ara amb resultats molt diferents. Ucraïna, una aspirant a la democràcia que ha girat decididament cap a Occident, s'ha vist embolicada en un conflicte mortal amb Rússia des que Putin es va apoderar de Crimea el 2014 i va donar suport a una insurgència a la regió oriental de Donbàs. Kazakhstan, per la seva banda, ha estat governat durant les tres dècades transcorregudes des del col·lapse soviètic per autòcrates que han mantingut estrets vincles polítics i de seguretat amb Rússia.
Les tropes russes van entrar al Kazakhstan dijous després que el president kazakh Kassym-Jomart Tokayev invoqués l'ajuda d'una aliança militar liderada per Rússia. L'endemà, amb les tropes russes ajudant a restablir el control de l'aeroport i vigilant els edificis governamentals, va ordenar a les forces que disparessin a matar els manifestants que no es rendissin.
