El caduc sistema de finançament autonòmic ha tornat a l'agenda política a Catalunya, que es troba en plena campanya electoral dels comicis a Parlament de Catalunya del 14F. I ho ha fet de la mà del grup Economistes pel Benestar, que fa els comptes del que la comunitat ingressaria amb un règim com el del País Basc: 9.000 milions d'euros més l'any.
Paral·lelament, el candidat de PSC, Salvador Illa, ha ressuscitat la idea d'emprendre una reforma del sistema de repartiment fiscal, però per a tot Espanya, però amb lleialtat institucional, perquè no vol "cap privilegi". L'objectiu és "la reforma del finançament autonòmic i recuperar la cooperació amb la resta de comunitats autònomes per construir un estat federal des de baix cap a dalt", ha afirmat en una trobada digital d'Europa Press.
Illa situa la reforma del model de finançament -caducat des de 2014- com una de les seves prioritats, "en proporció a les necessitats que té (Catalunya) en matèria de despesa i també tenint en compte les aportacions que fa". D'acord amb els números presentats per Economistes pel Benestar, aquesta xifra és de 9.107 milions, casualment els mateixos que s'aconseguirien amb un concert fiscal.
El doctor en economia i exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya Joan B. Casas ha indicat que la redistribució dels recursos per part de l'Estat a les diferents comunitats autònomes "no és equitatiu" i que per assegurar l'estat de benestar a la comunitat, s'ha d'ingressar aquest import addicional cada any. Casas ha assenyalat també que la diferència entre els impostos que els catalans paguen a l'Estat i el finançament que fa el Govern a Catalunya és de 16.000 milions, "per la qual cosa la Generalitat no disposa dels recursos per assegurar els serveis bàsics de l'estat de benestar".
De la comparativa que fa el grup d'economistes es desprèn que, en matèria d'habitatge, el País Basc té una despesa cinc vegades més gran que Catalunya i que per igualar la situació a les dues comunitats als pressupostos a Catalunya s'haurien d'afegir 950 milions durant els propers 10 anys.
Un altre tema àmpliament detallat pels experts ha estat el de Rodalies, en què consideren que "s'ha invertit de manera desproporcionada" entre Madrid (47,8%) i Catalunya (16,8%). Per millorar la seva situació serien necessaris 900 milions d'euros addicionals centrats en, per exemple, incrementar la capacitat i seguretat de la xarxa, renovar el parc mòbil, finalitzar les obres de l'estació de la Sagrera o realitzar estudis per a la redimensió de la xarxa.
El catedràtic del departament d'Economia d'Empresa de la UPF Albert Carreras ha tractat en la seva intervenció sobre educació i salut, àmbits per als quals caldria una despesa extra de 2.557 i 2.300 milions, respectivament. L'estudi finalment conclou que la situació ha tingut conseqüències greus en el creixement del PIB i del consum a Catalunya, "que l'allunya de les comunitats més riques".