Què passarà quan els britànics ja no siguin a la taula de la Unió Europea? Aquesta és la pregunta que plana sobre la ment dels restants 27 estats membres.
Per a un dels gurus de Financial Times, Frederick Studemann, el Regne Unit ha estat un dels tres puntals de la UE (al costat de França i Alemanya) però, qui ocuparà el seu lloc? "Hi ha un canvi clar en l'equilibri de poder, amb diferents agents que busquen omplir el buit", assenyala Mark Leonard, del Consell Europeu de Relacions Exteriors. "Hi ha una gran necessitat, per part de Macron i Merkel, d'algú més", postil·la.
La sortida del Regne Unit deixaria un buit de poder a les institucions europees
És el torn d'Espanya? Segons Studemann, el nostre país "ha estat un silenciós participant del debat europeu però amb el nou Govern hi ha una oportunitat per canviar tot això". Segons apunta Miriam González Durántez, advocada de comerç i exfuncionària de la UE, "hi ha un espai" aquí.
I és que Espanya "té molt a oferir", en paraules de Studemann. Fins al moment, és un dels pocs "entusiastes amb el projecte europeu" i "la seva política no ha estat arruïnada pel populisme", a més de comptar amb "una experiència de primera mà en matèria d'immigració", cosa que li donaria "credibilitat per afrontar el major desafiament de la UE fins a la data".
Amb tot, Espanya segueix tenint aquesta "visió de conjunt" gràcies al seu passat imperial, que, a més, li permet exhibir "profunds llaços comercials amb Amèrica Llatina i una propera comprensió de les relacions entre el Vell Continent i Àfrica".
En aquest futur d'Espanya a les institucions europees hauria de ser clau Pedro Sánchez, gràcies al seu "bilingüisme" (en contrast amb els seus antecessors en el càrrec), a més de la "visió que comparteix amb Macron sobre el futur d'Europa", impulsat per "les controvèrsies que acompanyen governs com l'italià i el polonès, que debiliten els seus rivals a Espanya".
No tot és de color rosa. En paraules de González Durántez, "Espanya té molt a oferir, però Catalunya és el seu taló d'Aquil·les". I això sense tenir en compte que "la visió d'Europa que té Espanya pot estar desactualitzada", en afirmar que "està atrapada en una càpsula del temps que expressa opinions abandonades fa temps pels seus socis europeus", en paraules de Leonard.
Per tant, una altra alternativa per a la UE seria que "Espanya s'uneixi a un bloc més ampli que el vell triumvirat de potències europees després del Brexit", cosa que significaria "un petit pas cap a la nova edat d'or de la influència espanyola, però un pas al cap i a la fi".
