Carlo Cottarelli va assegurar sentir-se "alleujat" després de la formació d'un nou Govern a Itàlia, en un escenari que ha evitat unes eleccions que haurien significat un "plebiscit" públic sobre l'euro i que hauria situat el país davant d'una greu crisi institucional que els mercats no haurien perdonat.
En una entrevista a 'El País', l'exmembre del Fons Monetari Internacional (FMI) va atribuir aquest sentiment d'euroescepticisme a Itàlia a les dificultats que l'economia transalpina ha trobat per "adaptar-se" a la moneda única i la pèrdua de competitivitat soferta enfront d'Alemanya. No obstant això, ha reconegut que el cost de l’'Italexit' seria alt, perjudicant greument els salaris i la reestructuració del seu deute.
Preguntat sobre el veto del president Sergio Mattarella al polèmic Paolo Savona, situació que li va posar al capdavant d'un eventual Executiu tecnòcrata, Cottarelli va elogiar el seu col·lega, encara que va reconèixer que la seva radicalització i postura antieuropeista el va incapacitar per assumir la cartera econòmica. Tot i que no opina el mateix del nou Govern de Giuseppe Conte, que encara ha de provar la viabilitat de créixer a través del dèficit i no mitjançant una menor deute, cosa que en condicions actuals "és perillosíssim".
La idea d'aplicar una tarifa única de l'IRPF i implementar una renda bàsica a la població mostra una tendència alcista per al dèficit italià, que exposarà l'economia a "riscos molt elevats" malgrat que no es facin efectives aquestes mesures "de cop". "Si tornem a les polítiques de dèficit dels anys 70 i 80 serà només el retorn al lloc on va començar el problema", va explicar Cottarelli.
Finalment, el 'quasi' primer ministre va assegurar que va dissenyar un Govern tècnic amb professors i directius d'empreses, la missió del qual de guiar el país cap a unes eleccions havia de ser conduïda de la "manera més imparcial" possible. Tot i això, va reconèixer la complicació de la tasca "amb la prima disparada i sense el suport del Parlament". Així mateix, va valorar la valentia de Mattarella, que es va mantenir "tranquil" en tot moment, "convençut de fer el que calgués pel país" sota els límits de la Constitució.
