La vicepresidenta tercera i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, s'ha sincerat aquest divendres sobre com es va desenvolupar la votació de la presidència de l'Eurogrup que va perdre per tan sols un vot."Teníem el compromís de suport de deu països", ha explicat, però "un ens va fallar".
Noticia relacionada
Segons ha relatat en una entrevista a Onda Cero, no ha pogut ser cap dels quals havien anunciat públicament el seu suport, a més d'Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Grècia, així que el cèrcol es redueix a Portugal, Finlàndia o altres com Malta, que es rumorejava que estava sent sondejada per la cancellera alemanya, Angela Merkel per votar per la ministra espanyola. Amb tot, Calviño ha rebutjat "especular" sobre quin país ha estat el que ha trencat el seu compromís, atès que "el vot és secret".
Així mateix, ha restat importància a la seva derrota en la batalla per la presidència de l'Eurogrup, perquè "són coses que passen", i ho ha deslligat de possibles dificultats a l'hora de negociar els fons europeus de reconstrucció.
En una altra entrevista a la Ser, la vicepresidenta econòmica ha deixat clar que no té per què afectar les negociacions de les ajudes europees el resultat de les votacions que ahir van donar la presidència de l'Eurogrup al ministre de Finances irlandès, Paschal Donohoe, que assumirà a partir del 13 de juliol, quan el ministre de Finances portuguès, Mário Centeno, acabi el seu mandat. Prendrà el comandament just a temps per a la cimera que el bloc comunitari celebrarà el 17 i 18 de juliol per abordar les mesures que adoptarà la UE per combatre els estralls del virus i un pressupost pluriennal dotat amb 1,1 bilions d'euros per rellançar l'economia europea.
Perquè això sigui possible, els països hauran de resoldre les seves diferències, que concerneixen sobretot el volum del fons, la proporció d'ajudes en forma de subvencions o préstecs -la proposta d'Alemanya i França, secundada per al Comissió Europea és de 750.000 milions d'euros: 500.000 milions en transferències i 250.000 milions en préstecs-, les condicions d'accés i criteris de distribució, així com al pressupost pluriennal 2021-2027.
El polític irlandès centrista s'ha forjat una reputació com un generador de consens al seu país i haurà de tancar la bretxa entre els anomenats 'Quatre Frugals' -Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia- i el sud d'Europa devastat pel virus mentre el bloc traça el seu curs de sortida de la crisi econòmica. L'escull principal és que els països nòrdics s'han mostrat en contra que la major part de l'assistència sigui a través de subsidis.
