Brexit: Què vol Regne Unit i per què molesta tant al nucli dur de la UE?

El ministre d'Hisenda, George Osborne, ha advocat perquè la City de Londres està protegida de les disposicions o regulacions que podrien afectar els bancs amb seu al Regne Unit en clar desavantatge pel que fa als seus homòlegs de la zona euro, la qual cosa danyaria la integritat del mercat únic.

El Regne Unit té actualment una opció d'exclusió del projecte d'unió bancària de la UE, que va ser ideat després de la crisi financera. La unió bancària cerca harmonitzar el procés de resolució dels bancs europeus fallits i sotmet les institucions financeres a un supervisor únic sota el paraigua del Banc Central Europeu (BCE).

Al Regne Unit, no obstant això, el Banc d'Anglaterra (BoE) és l'únic responsable de mantenir l'estabilitat financera. Juntament amb altres organismes com l'Autoritat de Regulació Prudencial, l'autoritat monetària que presideix Mark Carney segueix decidint sobre la quantitat de capital que els bancs han de mantenir envers els seus actius, o el nivell màxim de préstecs que es poden concedir com a hipoteques, o si les primes als banquers han d'estar protegides o no.

Cameron lluita ferventment per aquesta flexibilitat per actuar fora del "codi únic normatiu". A mesura que la zona euro avança cap a la "unió monetària", les intencions d’Osborne de mantenir lluny el règim regulador de la UE creix, la qual cosa incideix sobre les activitats de la City londinenca.

PER QUÈ LI IMPORTA TANT LA 'CITY' A LA UNIÓ EUROPEA?

El "nucli dur" dels països de la Unió Europeu (UE), com ara França, Bèlgica, Alemanya i Holanda, es resisteix a deixar que el Regne Unit s'interposi en el seu camí d’intentar autoprotegir-se contra una altra crisi financera.

Gran part de les preguntes entorn de la futura regulació bancària segueixen sent "fer volar coloms" quan tot està en calma, però es converteixen ràpidament en "patates calentes" polítiques quan l'economia mundial es troba en crisi.

En el cas d'una recessió mundial, existeix preocupació a la UE, que tracta de relaxar les normes de préstec dels bancs en un intent per estimular l'activitat econòmica, donant un avantatge poc competitiu als prestadors europeus enfront dels seus parells britànics.

Per contra, tant a París com a Berlín es troben incòmodes amb una City sota un sistema de regulació "més lleuger" que perjudiqui el Vell Continent i, vistes les connexions transfrontereres, podria finalment posar en qüestió l'estabilitat financera a la UE.

QUÈ SUCCEIRÀ AMB LA CITY SI ES PRODUEIX UN 'BREXIT'?

Una de les principals incerteses que enfronta el sector financer britànic és el nivell d'accés als mercats europeus que se li concedirà al Regne Unit si finalment deixa de pertànyer a la UE.

Actualment, la City opera sota un "règim uniforme" imposat per Europa, que permet al Regne Unit exportar serveis financers per valor de més de 20.000 milions de lliures al Vell Continent, la qual cosa representa l'1,1% del PIB britànic.

En cas que el país dirigit per David Cameron sigui designat membre associat després d'un "Brexit", es posaria en dubte aquest "passaport" del sector.

Les empreses i els reguladors del Regne Unit haurien d'assegurar-se que encara compleixen les regulacions existents de Brussel·les amb la finalitat de recuperar l'accés al mercat únic.

Per a alguns organismes, com ara els fons de cobertura lleugerament regulats, això difícilment seria un obstacle per a les seves operacions. No obstant això, d’altres, com les cambres de compensació, podrien enfrontar-se a greus pertorbacions del seu negoci.

"Les institucions de la zona euro poden utilitzar la sortida britànica per tractar d'aconseguir una major part de la negociació i liquidació en euros dins d'Europa, tenint negocis fora de la City", assegura Simon Wells, expert d'HSBC, en declaracions a The Telegraph. "Aquesta és una amenaça molt real".

Un "Brexit desordenat" -en el qual les relacions entre el Regne Unit i la resta de la UE són ja tibants- podria representar el "pitjor escenari", on el sector financer del Regne Unit ja no es consideri competitiu enfront dels seus rivals europeus sota el règim regulador de la UE, diu Edward Chan, de Linklaters.

QUINES PISTES DONEN ELS MOVIMENTS DE LA LLIURA SOBRE EL FUTUR DE REGNE UNIT?

S'ha disparat la demanda de contractes de protecció per als inversors davant un gran moviment de la lliura britànica aquest estiu, una indicació que els inversors s'estan preparant per a les conseqüències d'un referèndum sobre l'adhesió del Regne Unit a la Unió Europea.

Si bé els mercats encara han de mostrar una clara reacció a la possibilitat d'una sortida d'un Brexit, els analistes parlen cada vegada més d'això com un risc polític que podria afectar a una gran quantitat d'actius, des de l'or als exportadors britànics i la gamma alta de Londres béns seents.

El cost de les opcions sobre la lliura ha aconseguit els últims dies el seu nivell més extrem des de la crisi de deute sobirà d'Europa. La volatilitat implícita al mercat d'opcions de sis mesos de l’encreuament Euro-Lliura esterlina va pujar a poc més del 12% dijous, el seu nivell més alt des de finals de 2011.

Els inversors estan utilitzant principalment aquestes opcions per protegir-se contra una caiguda de la lliura. El cost relatiu de la compra de protecció contra la caiguda d'una lliura, en comparació de l'augment de la moneda, està en el seu nivell més alt des de la crisi financera mundial de 2008, d'acord amb Hamish Pepper, estrateg de Barclays.

COM AFECTARÀ UN 'BREXIT' A ESPANYA?

Al voltant d'un miler d'espanyols, "com a molt", podrien veure's afectats per l'acord que ultima el Regne Unit amb la resta de la UE i que contempla limitar les prestacions socials de què gaudeixen actualment els ciutadans europeus que es desplacen a treballar a les illes britàniques.

Són els càlculs que ha fet aquest divendres el ministre d'Afers exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, en declaracions a Onda Cero recollides per Europa Press. El ministre ha precisat que aquestes limitacions, que serien excepcionals i temporals, solament afectarien als espanyols que es mudessin al Regne Unit a partir de l'entrada en vigor de l'acord, no a aquells que ja s’hi troben allà.

Es tracta en realitat d'uns complements salarials als sous més baixos, que no existeixen a cap altre país de la UE i que busquen desincentivar que un treballador prefereixi estar cobrant la prestació per desocupació en lloc d'acceptar una ocupació mal remunerada.

El cap de la diplomàcia en funcions ha donat per fet que en la cimera europea que conclou aquest divendres a Brussel·les "es va produir un acord" però ha expressat els seus dubtes respecte de si les concessions a Londres "seran suficients" perquè el primer ministre britànic, David Cameron, "convenci" el seu poble "que han de mantenir-se a la Unió".
García-Margallo ha recordat que el líder de l'oposició al Regne Unit, el laborista Jeremy Corbyn, qualifica com a "escasses" les concessions que Cameron ha aconseguit arrencar de la UE i que, després de conèixer l'oferta europea, les enquestes han reflectit un augment dels partidaris al Regne Unit de sortir de la UE. Cameron s'ha compromès a organitzar un referèndum al seu país abans de finals de 2017 -encara que es parla que podria ser aquest mateix estiu- perquè els britànics decideixin si volen romandre o abandonar la UE.

El ministre en funcions ha reconegut que li preocupa la sortida del Regne Unit de la UE, entre altres coses perquè si això succeeix, Escòcia organitzarà un altre referèndum per independitzar-se i entrar a la Unió, la qual cosa donaria ales -encara que no ho ha esmentat explícitamt- a l'independentisme català.

García-Margallo ha avisat que si el Regne Unit surt de la UE, els 19 països que comparteixen l'euro haurien de "ficar una altra marxa" i avançar "a tota velocitat" cap a una federalització.