El president del Govern, Pedro Sánchez, ha abandonat el Congrés dels diputats amb un mutisme absolut. Molt s'havia especulat en les últimes hores que immediatament després de la votació a l'hemicicle sobre els seus Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) es dirigiria a la càmera i donaria pistes de quins poden ser els seus següent passos. Però ha decidit seguir reflexionant sobre si liquida la Legislatura o es dona més temps.
És la segona vegada en democràcia que el projecte pressupostari és retornat al Govern durant la primera volta. La primera vegada va ocórrer el 1995 quan el Govern de Felipe González va veure retornats els seus pressupostos en perdre el suport dels nacionalistes de CiU. La història s'ha repetit gairebé 25 anys després, en imposar-se el veto d'ERC i el PDeCAT, que units al de PP, Ciutadans, Fòrum Astúries i Coalició Canària, ha llançat un resultat de 191 vots a favor de les esmenes a la totalitat enfront dels 158 en contra i una abstenció.
El fracàs ha ferit de mort la legislatura de Sánchez, a qui se li obren quatre opcions, tres de les quals passen per convocar eleccions anticipades.
L'article 115 de la Constitució Espanyola estableix que la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals és potestat exclusiva del president del Govern. Però, segons adverteix la Carta Magna, "amb la deliberació prèvia del Consell de Ministres". Per la qual cosa s'especula que no hi hagi cap moviment fins que es reuneixi el gabinet socialista aquest divendres, de manera que la convocatòria pot arribar el 18 o 19 de febrer.
QUATRE ESCENARIS PER A SÁNCHEZ
- Convocar eleccions el 28 d'abril
L'opció d'avançar les eleccions generals a l'últim diumenge d’abril guanya completament en el si del Govern. Així ho assumeixen càrrecs intermedis en els Ministeris, mentre que membres de l'Executiu resten importància al fet que convocar-les el 28 d'abril suposaria iniciar la campanya electoral en plena Setmana Santa.
En aquest context, l'inici campanya electoral seria el 12 d'abril, últim dia del curs escolar abans de la Setmana Santa, cosa que significa que la primera setmana de l campanya es desenvoluparà en plenes vacances. Un cop se celebrin els comicis, el 10 de maig arrencarà la campanya dels comicis europeus, cosa que deixarà tan sols 15 dies de marge entre les dues.
No obstant això, segons explica el professor de dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernesto Pascual, les apostes s'apilen en aquesta data perquè a la Moncloa creuen que "trunca la carrera de les dretes, especialment el PP, per dominar un espai on s'està imposant Vox". També elabora l'expert la hipòtesi que un avanç tan prematur pot treure Ciutadans d'aquesta cursa populista que ha emprès amb els altres dos partits.
Amb el centre pràcticament desert, Pascual indica que en el si de la formació presidida per Albert Rivera també s'ha desencadenat una crisi i, en imposar-se l'ala més progressista del partit, entre els quals se situa la líder catalana, Inés Arrimadas, es podria arribar a dibuixar un pacte PSOE - Ciutadans després d'aquests comicis.
- Súper diumenge electoral el 26 de maig
És la segona data més plausible. Aquesta possibilitat implica aglutinar totes les eleccions en un 'súper diumenge', coincidint amb les municipals i autonòmiques. Però aquesta opció desagrada als barons socialistes, com els presidents d'Aragó, Javier Lambán, i Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, -que pensen que la política d'apaivagament de Sánchez amb l'independentisme els pot perjudicar- però tampoc a partits com el PNB, Compromís i Coalició Canària, els quals els socialistes podrien necessitar en una investidura i els que pensen que les opcions les quals ells representen podrien quedar diluïdes en una campanya en què la política nacional ho contamini tot.
De fet, és la favorita dels populars, conscients que pot beneficiar-los unir comicis.
- Aguantar fins a la tardor
El que fins fa poc era la primera opció, ha passat a ser la penúltima. Encara que posposar fins després de l'estiu la convocatòria a les urnes oferiria temps als socialistes i els ajudaria a mesurar les seves possibilitats després de les municipals i autonòmiques, ara, Moncloa valora que el més assenyat és tirar-se a la piscina.
El PSOE es considera capaç de capitalitzar el cansament de la societat, esgotada de la tensió constant a la qual la sotmet la política. Expliquen fonts del partit que desempolsegaran el lema "si tu no hi vas, ells tornen", que ja va usar el PSC a les generals de 2008, i que es presentaran com els únics capaços d'establir un cordó sanitari "contra la dreta més reaccionària". Sota aquests supòsits, han digerit que es convertiran en la força més votada. "Una altra cosa és governar", assumeixen.
- Esgotar la legislatura fins al 2020
Hi ha dubtes en el si del socialisme, que els fa ser conservadors. El fracàs dels PGE no és la fi de la Legislatura. "Podem seguir governant", declaren en el partit, però el desgast és màxim, ja que les seves opcions són legislar a força de decrets i prorrogar els PGE de Mariano Rajoy.
Les sumes de forces després de conèixer els resultats d'aquestes eleccions, que es podrien celebrar tot just 10 mesos després de la moció de censura, els fa dubtar. I saben que s'arrisquen a perdre Moncloa, tot i vèncer a les urnes. Per això, davant d'una reedició del pacte andalús que va fer seure el PP a la Junta de la regió amb el suport de Ciutadans i Vox, confien en poder repetir el pacte de la moció de censura i sumar els suficients escons per investir l'actual president del Govern, Pedro Sánchez, abans dels comicis del 26 de maig.
