La polèmica del cap de setmana en xarxes socials ha vingut d'una Ordre Ministerial publicada en el BOE del dissabte que, a tenor de la seva literalitat, autoritza l'ocupació d'habitatges per persones en situació vulnerable. Sumat a anteriors tuits del vicepresident Pablo Iglesias sobre la possibilitat de nacionalitzar actius, ha disparat les alarmes no sols entre la dreta política, sinó entre molts professionals del món empresarial i financer. Finalment, el Ministeri de Transports ha publicat un fil aclaridor en Twitter on qualifica l'ocorregut de "faula".
Es tracta de l'Ordre Ministerial TMA/336/2020, de 9 d'abril, per la qual s'incorpora, substitueix i modifiquen sengles programes d'ajuda del Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021, que en el seu article 4 estableix un "programa d'ajuda a les víctimes de violència de gènere, persones objecte de desnonament del seu habitatge habitual, persones sense llar i altres persones especialment vulnerables".
El punt 3, "solució habitacional", la norma permet que les comunitats autònomes concedeixin a aquest col·lectiu habitatges públics en en règim de lloguer, de cessió d'ús, o en qualsevol règim d'ocupació temporal admès en dret". Però afegeix un corol·lari que és el que ha provocat l'incendi: "Quan no es disposi d'aquesta mena d'habitatge, l'ajuda podrà aplicar-se sobre un habitatge adequat, de titularitat privada o sobre qualsevol allotjament o dotació residencial susceptible de ser ocupada per les persones beneficiàries, en els mateixos règims".
La lectura literal d'aquesta redacció indica que el Govern dóna poders a les comunitats autònomes perquè permetin que qualsevol habitatge de titularitat privada sigui ocupada per força per les beneficiàries d'aquesta ajuda (víctimes de violència de gènere) pagant un lloguer o sense pagar-lo (cessió d'ús o qualsevol règim d'ocupació temporal admès en dret).
INCONSTITUCIONAL EN EL FONS I EN LA FORMA
Una norma així seria clarament *inconstititucional (xocaria amb articles com el 38, que estableix l'economia de mercat, i el 33, que protegeix la propietat privada) i, encara que se li pogués buscar algun encaix, mai podria fer-se mitjançant una ordre ministerial, sinó que hauria d'aprovar-se una llei orgànica.
Però els precedents de tuits d'Iglesias en els quals incitava a la nacionalització d'indústries i altres actius emparant-se en l'article 128 -"Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui com fos la seva titularitat està subordinada a l'interès general"- ha deslligat una furibunda reacció en les xarxes. "Això és un *exprópiese en tota regla", ha estat un comentari molt repetit en referència a la famosa expressió del mort president de Veneçuela, Hugo Chávez, que es va aplicar entre altres a l'espanyol BBVA.
TRANSPORTS HO ACLAREIX, PERÒ HO QUALIFICA DE "FAULA"
Davant la grandària que estava aconseguint la polèmica, el Ministeri de Transports s'ha vist obligat a aclarir aquesta ordre. Però, com és habitual en aquest Executiu, en comptes de demanar perdó o assumir alguna responsabilitat, titula l'aclariment amb un #StopBulos, malgrat que no es tracta d'una faula, sinó d'una interpretació d'una norma amb una redacció deficient:
❌ #StopBulos
@*mitmagob ACLAREIX:
El programa d'ajudes a les víctimes de violència de gènere i persones desnonades NO PERMET L'EXPROPIACIÓ d'habitatges buits ni segons residències.
Obrim FIL... 👇
— Ministeri Transports, Mobilitat i A. Urbana (@*mitmagob) *April 11, 2020
El fil explica que la possibilitat de buscar una "solució habitacional" (retòrica habitual de Podemos) en el mercat privat ja existia en l'article 21, paràgraf segon, del Reial decret 106/2018, faculta a l'administració a recórrer al mercat per a buscar aquesta solució habitacional. I posa l'accent en el fet que ha de fer-se en els mateixos règims que si fos habitatge públic: "en LLOGUER, CESSIÓ D'ÚS, O QUALSEVOL RÈGIM D'OCUPACIÓ TEMPORAL ADMÈS EN DRET".
La conclusió és que "habilitats [sic] a les #CCAA al fet que, en aquestes circumstàncies urgents d'extrema vulnerabilitat determinades pels serveis socials, pugui recórrer, per ex., en llogar un habitatge o oferir una habitació en un hotel i poder pagar-lo amb les ajudes del Pla Estatal".
Però no content amb aquest aclariment, el departament d'Ábalos torna a sembrar el temor en afegir que "per descomptat no és una mesura inconstitucional ni il·legal, sinó una solució més per a garantir el dret constitucional a l'habitatge (art. 47 C.E.) a dones maltractades, persones o famílies desnonades, persones sense llar i persones especialment vulnerables", la qual cosa manté la porta oberta a la interpretació que l'Estat pot expropiar habitatges privats per a garantir aquest dret..
