- El BCE i el Banc d'Anglaterra també anunciaran mesures restrictives a l'octubre i novembre
El mercat havia subestimat la Reserva Federal (Fed). Pensava que el banc central dels Estats Units no s'atreviria a pujar més els tipus d'interès aquest any. Error. L'entitat vol fer-ho. I en paral·lel també reduirà el seu balanç. Tot al seu ritme, és clar, però amb la suficient entitat com per influir en la marxa dels mercats financers.
Així ho ha reflectit el de divises, possiblement el més sensible a les novetats amb les quals s'ha saldat la reunió de política monetària de setembre per part de la Fed. L'euro, que esperava la cita als 1,20 dòlars, es deprecia un 1%, fins als 1,189 dòlars.
El motiu del rebot del dòlar no és altre que la confirmació que l'entitat presidida per Janet Yellen vol tornar a elevar els tipus aquest any. Entenc que el "moderat" creixement de l'economia, el cicle expansiu va arrencar allà per 2009, tolera un altre repunt, després dels empresos al març i juny. La data assenyalada és la del 13 de desembre, que serà quan la Fed acabarà la seva última reunió de 2017. Aquest dia podria incrementar el preu del diner en un quart de punt, per a dur-lo de l’1-1,25% a l ‘1,25- 1,5%. Així ho creuen 11 dels 16 membres de l'entitat, segons les projeccions ofertes per la mateixa Fed.
Aquesta voluntat encaixa amb el fet que la institució va elevar la previsió de creixement per a aquest any del 2,2% al 2,4%. En aquest sentit, considera que l'impacte dels huracans Irma, Harvey i Maria només es notarà "en el curt termini" i no alterarà el curs de l'economia "a mitjà termini". La revisió a l'alça de la previsió de creixement per a aquest any i la voluntat d'augmentar de nou els tipus han generat un còctel que ha agafat el mercat a contrapeu. "No esperàvem que la Fed preparés la pujada dels tipus de desembre [...] i la previsió per a 2017 és modestament més forta del que havíem anticipat", reconeixen des de Barclays.
La pujada de desembre seria la tercera de l'any, un registre que no es veu des de 2006, quan els va augmentar en quatre ocasions. I la seva intenció és la de repetir el 2018, ja que les projeccions de l'entitat anticipen altres tres repunts per al pròxim exercici. D’executar-se, el preu del diner acabaria el 2018 al 2-2,25% als EUA. O el que és el mateix, tornaria als nivells en què es trobava a la primavera de 2008, abans que esclatés la pitjor part de crisi financera amb la fallida de Lehman Brothers al setembre d'aquest any.
MENYS 'GROS'
El manteniment de la pujada dels tipus per a desembre adquireix un altre significat perquè, per llavors, la Fed ja estarà reduint el seu balanç, que actualment arriba als 4,5 bilions de dòlars, un volum sense precedents.
El balanç de la Fed ha 'engreixat' tant a força de la 'hipercalòrica' dieta que va seguir entre 2008 i a mitjans 2014. En aquest interval, l'entitat va subministrar tres programes successius d'expansió quantitativa (QE1, QE2 i QE3) que van quadruplicar el seu balanç. Aquest increment, a més de perseguir la reactivació de l'economia i l'ocupació, ha exercit una influència determinant en l'extraordinari cicle alcista que Wall Street està vivint des de març de 2009.
Al comunicat posterior a la reunió de setembre, la Fed ha confirmat que començarà a reduir el seu balanç "a l'octubre". En aquest sentit, la clau residirà en el ritme al qual ho farà. I tot indica que, com la pujada dels tipus, serà gradual. Els experts de Barclays pronostiquen que en tres anys hi haurà aprimat fins als 3 bilions de dòlars. O el que és el mateix, encara triplicarà el volum existent abans de la crisi.
EL BCE, EL BANC D'ANGLATERRA...
Per tant, les intencions mostrades per la Fed constaten que, definitivament, l'autèntica normalització de les condicions monetàries ja està en marxa. Amb un additiu: que Yellen no caminarà sola en aquest terreny. El Banc Central Europeu (BCE) ja ha anticipat que retocarà el seu programa de compra d'actius a finals d'octubre. L'entitat presidida per Mario Draghi, que actualment dedica 60.000 milions d'euros mensuals a la compra d'actius, hauria de limitar aquest volum fins als 40.000 milions. I el Banc d'Anglaterra té la intenció d'apujar els tipus d'interès al començament de novembre.
El món, per tant, es prepara per a un històric viratge monetari. Després d'una dècada de mesures expansives sense precedents per lluitar contra la pitjor crisi des de la 'Gran Depressió', ara toca tornar enrere. La normalització monetària 'is coming'. Tot un desafiament per als mercats. I per a la recuperació econòmica.
