Wall Street rebota un 0,5% després de les fortes caigudes de dimarts, pendent de la guerra a Ucraïna, la compareixença de Jerome Powell al Congrés i el preu del petroli.
- 43.750,86
- -
Al front bèl·lic, Rússia està redoblant els seus atacs contres les principals ciutats ucraïneses i ha anunciat que les seves forces s'han fet amb el "control total" de la ciutat ucraïnesa de Jerson, propera a l'estratègica ciutat d'Odessa (podeu consultar aquí l'última hora sobre el conflicte).
Els dos bàndols tenen previst celebrar aquest dimecres una segona ronda de negociacions, però és clar que Putin vol augmentar el control sobre les principals urbs per pressionar el Govern ucraïnès i forçar un acord favorable als interessos de Moscou.
A la clau econòmica del conflicte, moltes grans empreses nord-americanes com Apple han anunciat que deixaran de vendre els seus productes a Rússia.
Pel costat rus, el grup siderúrgic rus Severstal, propietat del magnat rus Alexei Mordaxov, ha confirmat el cessament de les vendes d'acer a la UE per les sancions imposades al segon home més ric de Rússia, aliat de Putin.
COMPAREIXENÇA DE JEROME POWELL
L'altre punt d'interès per al mercat és als Estats Units. El president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, compareix davant del Congrés en un moment especialment complicat. La guerra ha disparat el preu del petroli i altres matèries primeres, just en un moment en què la inflació nord-americana es troba en màxims dels darrers 40 anys.
Sobre el conflicte, ha afirmat que el futur és "incert" sobre l'economia dels Estats Units. "Fer una política monetària adequada en aquest entorn requereix reconèixer que l'economia evoluciona de manera inesperada. Haurem de ser àgils per respondre a les dades entrants i al panorama en evolució", ha assenyalat al discurs que el banc central ja ha publicat al seu web.
D'altra banda, sosté que les millores en les condicions del mercat laboral han estat generalitzades, fins i tot per als treballadors en situació pitjor. "La demanda laboral és molt forta i, si bé la participació de la força laboral ha augmentat, l'oferta laboral continua sent moderada".
Del costat de la inflació, considera que va augmentar molt més que l'any anterior i que està per sobre de l'objectiu del 2% de la Fed. “La demanda és forta i els colls d'ampolla i les restriccions de subministrament limiten la rapidesa amb què pot respondre la producció. Aquestes interrupcions del subministrament han estat més grans i més duradores del previst, exacerbades per les onades del virus, i els augments de preus ara s'estan estenent a una gamma més àmplia de béns i serveis”, apunta.
Per tot això, espera que el moment de pujar els tipus arribi a la propera reunió de la Fed, al març. "El procés d'eliminar la política acomodatícia en les circumstàncies actuals implicarà tant augments en el rang objectiu de la taxa de fons federals com una reducció de la mida del balanç de la Reserva Federal", afirma.
Així, molts inversors que fa unes setmanes anticipaven una pujada de fins a 50 punts bàsics en el preu dels diners, consideren que la Fed només apujarà els tipus en 25 punts bàsics i es limitarà a finalitzar el seu programa de compra d'actius a la reunió del 16 de març.
A nivell econòmic, hem conegut la dada de treball de la consultora ADP, que xifra la creació de llocs de treball en 475.000 per al mes de febrer, per sobre de les previsions de consens (388.000). Divendres coneixerem l'Informe d'Ocupació del govern nord-americà. Encara que aquestes dades han quedat relegades a un segon pla per la guerra a Ucraïna.
PETROLI I PRIMERES MATÈRIES, DISPARADES
La postura de la Fed estarà molt condicionada per la guerra a Ucraïna, un esdeveniment geopolític inesperat, les conseqüències del qual per a les matèries primeres estan sent molt rellevants. El preu del petroli West Texas avança més del 6% (110,53 dòlars) i el del cru Brent puja un altre 7% (112,44 dòlars).
A més, els preus dels metalls industrials i els futurs sobre el gas natural a Europa segueixen disparats per les tensions sobre el subministrament entre la UE i Rússia.
Tot i que l'unça d'or cau un 0,68% (1.930 dòlars), mentre l'euro es deprecia un 0,3% (1,1091 dòlars) i marca mínims des del maig del 2020 contra el 'bitllet verd'. Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys avança fins a l'1,799%; i el bitcoin cau un 0,35% (43.829 dòlars).