Wall Street cotitza mixt, amb el Dow Jones com l'únic en signe negatiu i l'S&P 500 i el Nasdaq renovant els seus rècords històrics, després de descomptar els missatges llançats aquest dimecres per la Reserva Federal (Fed) i pel president, Jerome Powell.
- 39.375,87
- -
L'índex tecnològic ha situat el sostre per sobre dels 15.960 punts, mentre que el de referència mundial ha deixat el seu als 4.683.
El banc central va complir el que havia promès i el que esperava el mercat, en anunciar que començarà a reduir el programa de compra d'actius (bons del Tresor i lletres hipotecàries) el mes de novembre, a un ritme de 15.000 milions de dòlars mensuals.
Aquest procés, conegut com a tapering, es realitzarà de forma gradual i té com a objectiu retirar els estímuls monetaris aplicats per mitigar l'impacte provocat per la pandèmia de la Covid-19. Des que va començar la crisi sanitària, la Fed ha comprat cada mes 80.000 milions de dòlars en bons del Tresor i 40.000 milions més en actius recolzats per hipoteques.
Tot i això, la Fed ha deixat la porta oberta a accelerar la reducció de les seves compres "si els canvis en les perspectives econòmiques ho justifiquen". En aquest sentit, els analistes interpreten que ha guanyat flexibilitat per reduir encara més les seves compres si la inflació continua sent massa elevada durant el proper any.
LA INFLACIÓ BAIXARÀ EL 2022
L'organisme ha reiterat que "és elevada, reflectint en gran mesura factors que s'espera que siguin transitoris. Els desequilibris d'oferta i de demanda relacionats amb la pandèmia i la reobertura de l'economia han contribuït a augments considerables de preus en alguns sectors".
Durant la roda de premsa, Jerome Powell ha reconegut que "els nivells d'inflació actuals no són consistents amb l'estabilitat de preus" i que "els preus han pujat més del que esperàvem i de manera més persistent". Tot i que alhora va culpar "les distorsions a les cadenes de subministrament" provocades per la pandèmia, un factor que la Fed "no pot controlar".
Tot i això, ha tornat a mostrar la seva confiança que "la inflació baixarà a partir del tercer o el quart trimestre del 2022, encara que el moment és incert"; i, a més, ha assenyalat que "no és moment de pujar els tipus d'interès", cosa que la Fed no es plantejarà fins a "arribar a la plena ocupació", la qual cosa es pot aconseguir durant el segon semestre de l'any que ve.
Així, el consens de mercat ja està anticipant que hi haurà pujada de tipus a partir d'aquell moment, potser al setembre o al desembre, o fins i tot abans si la inflació continua sent massa elevada i no dóna símptomes de suavitzar-se.
LES PETICIONS SETMANALS D'ATUR MARQUEN MÍNIM DE LA PANDÈMIA
Pel que fa a les referències econòmiques de la jornada, el Departament de Treball ha publicat el nombre de peticions setmanals de desocupació, que ha caigut per primera vegada a la darrera setmana d'un mes d'octubre i ha marcat mínim de la pandèmia.
En concret, s'ha situat a les 269.000 peticions, davant de les 277.000 esperades i les 283.000 de la dada de la setmana anterior. "La cinquena caiguda setmanal consecutiva de les sol·licituds de subsidi de desocupació, fins a un nou mínim pandèmic, és coherent amb totes les altres proves que apunten a la rigidesa del mercat laboral. Amb la reactivació de la demanda després de la delta, el llistó dels acomiadaments està alt i en augment”, comenten des de Pantheon Macroeconomics.
EMPRESES I ALTRES MERCATS
A nivell empresarial, Moderna es desploma (-16%) després de no haver complert amb les expectatives en presentar els resultats. S'esperava un benefici per acció de 9,05 dòlars, mentre que ha aconseguit 7,70 dòlars. Així mateix, ha retallat les previsions per al que queda d'any.
Al costat contrari hi ha Qualcomm, que lidera el Nasdaq 100 després d'haver superat totes les previsions i guanyar 2.916 milions de dòlars al quart trimestre fiscal.
En altres mercats, el petroli West Texas rebota un 2,97%, fins als 83,26 dòlars, tot esperant que l'OPEP decideixi sobre futurs augments de la seva producció. A més, l'euro es deprecia un 0,40% i canvia als 1,1564 dòlars. I l'unça d'or puja un 1,70%, fins als 1.793 dòlars, mentre que la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys es relaxa fins a l'1,566%. Finalment, el bitcoin cedeix un 1,9%, fins als 61.802 dòlars.
