- Els inversors esperen la reunió del BCE i les eleccions generals al Regne Unit
- A més, la declaració de James Comey (FBI) davant del Senat serà molt rellevant
Signe mixt en Wall Street, que ha tancat en màxims històrics durant les dues últimes jornades, tot i que divendres l'informe d'ocupació de maig es va situar per sota del que s'esperava.
- 42.840,26
- -
No obstant això, els analistes de Barclays precisen que l''efecte calendari' pot explicar el fet que l'economia nord-americana creés menys llocs de treball dels previstos al maig (138.000 enfront dels 185.000 esperats). En la seva opinió, la debilitat en la creació d'ocupació als EUA és tan sols temporal.
"Esperem un rebot en la creació d'ocupació el pròxim mes. Mantenim la nostra previsió que la Reserva Federal (Fed) elevarà els tipus d'interès en 25 punts bàsics el proper 14 de juny i començarà a normalitzar la mida del seu balanç al setembre", assenyalen des del banc britànic.
"La nostra previsió d'un altre augment dels interessos al desembre encara es manté, però està condicionada a la previsió que el mercat laboral es mantingui saludable i que la inflació subjacent pugi gradualment", conclouen en analitzar la política monetària de la Fed.
Una de les notícies geopolítiques del dia, amb implicació per a múltiples sectors, és que l'Aràbia Saudita i diversos països del Golf Pèrsic han trencat les seves relacions diplomàtiques amb Qatar, país al qual acusen de finançar grups terroristes com Al-Qaida i Daesh. Aràbia Saudita i els seus aliats també acusen Qatar per les seves relacions amb l'Iran i els Germans Musulmans. Pel que sembla, l'objectiu dels saudites seria tallar els llaços cada vegada més estrets que uneixen Qatar amb el règim de Teheran, el seu principal enemic a la regió.
Qatar produeix 618.000 barrils de petroli al dia, amb una quota mundial del 0,65%. A més, és el principal productor del món de gas natural. Després d'aquest incident diplomàtic, el cru West Texas puja un 0,08%, fins a 47,70 dòlars. Els Estats Units, aliat d'Aràbia Saudita però també de Qatar, ha demanat que totes les parts solucionin les seves diferències a través del diàleg.
En l'escena econòmica, la productivitat laboral del primer trimestre als EUA s'ha mantingut estable en línia amb que s'esperava. El feble comportament d'aquest indicador és un dels principals 'mals de cap' per als membres de la Fed, incapaços de promoure mesures per impulsar la productivitat laboral durant els últims anys.
A més, es publicaran referències del sector serveis nord-americà, el principal motor de l'activitat econòmica, ja que suposa dos terços del PIB. El consens espera una lleugera caiguda de l'ISM serveis de maig fins 57,0 des 57,5. La dada s'ha situat gairebé en línia amb les previsions, en caure fins 56,9.
A nivell empresarial, les accions d'Alphabet, matriu de Google, són notícia perquè han tocat, per primera vegada en la història, el nivell de 1.000 dòlars. La capitalització borsària d'aquest gegant tecnològic frega els 700.000 milions de dòlars.
D'altra banda, els inversors estan pendents de diverses cites destacades aquesta setmana que es produiran dijous que ve. En matèria de política monetària, el Banc Central Europeu (BCE) ha de decidir sobre els interessos. Tot i que no s'esperen canvis, les paraules de Mario Draghi sempre són seguides amb atenció.
Al Regne Unit, el resultat de les eleccions generals no tindrà impacte sobre els mercats fins divendres, però les enquestes donen un lleuger avantatge a Theresa May sobre Jeremy Corbyn, molt menor que quan l'actual primera ministra es va decidir a convocar els comicis.
Finalment, però no menys important per a Wall Street, l'antic director de l'FBI, James Comey, acomiadat per Donald Trump, testificarà davant del Senat sobre el paper jugat per Rússia a les eleccions de novembre. Si Comey acusa Trump d'interferir a les investigacions de l'FBI, l'escàndol polític pot pujar a un altre nivell i amenaçar al president.
Al mercat de divises, l'euro cau un 0,32%, fins a 1,1246 dòlars. Per la seva banda, l'unça d'or puja un 0,2%, fins a 1.283 dòlars, mentre la rendibilitat del bo americà a 10 anys puja fins al 2,182%.