El Nasdaq torna a liderar les pèrdues a Wall Street

El banc central dels EUA ha mostrat un to lleugerament més dur del que s'esperava en matèria de política monetària, ja que ha mantingut les seves previsions per seguir augmentant els tipus d'interès el 2017 (un cop més) i 2018 (tres vegades), al mateix temps que ha detallat el pla per començar a reduir la mida del seu balanç abans que acabi el present exercici.

Tot això en un escenari en què el mercat laboral dels EUA segueix demostrant un bon comportament, però en què l'economia està llançant senyals que no acaba de 'carburar' del tot i en què la inflació ha suavitzat el camí ascendent dels últims mesos, a causa també del fet que el preu del petroli ha baixat amb força durant les últimes setmanes.

Aquests factors feien suposar el mercat que la Fed potser es prendria amb més tranquil·litat la retirada d'estímuls, però de moment no ha estat així i el banc central continua decidit a normalitzar la política monetària. El principal temor del mercat és que la Fed es 'passi de frenada' i acabi 'matant' la recuperació econòmica. Encara que això, per descomptat, també està per veure.

En qualsevol cas, el Dow Jones ha marcat màxims històrics aquesta mateixa setmana i la debilitat del sector tecnològic no deixa de ser una anècdota després de la forta revaloració del Nasdaq enguany. És cert que l'índex de la tecnologia sol actuar com a indicador avançat de la resta de Wall Street, però també cal recordar que la borsa de Nova York no ha registrat una correcció destacada des de fa moltíssim de temps.

D'altra banda, els analistes de Link Securities recorden que aquest divendres es produeix la 'quàdruple hora bruixa', el venciment trimestral de derivats, "que sempre condiciona el comportament del mercat de comptat. El primer semestre borsari ha estat en general molt positiu, cosa que pot donar lloc al reposicionament de carteres i cobertures", expliquen.

A nivell econòmic, falten per publicar diverses referències destacades als EUA, com les dades de nous habitatges i permisos de construcció de maig i, sobretot, la lectura preliminar de juny de l'índex de sentiment dels consumidors.

"Fins ara els indicadors de confiança continuen mostrant-se resistents als EUA tot i les tensions polítiques a Washington, per la qual cosa qualsevol caiguda podria ser un toc d'atenció per als inversors en ser un indicador avançat de consum privat, variable molt lligada al creixement econòmic nord-americà", assenyalen des de Link Securities.

Sobre la debilitat del sector tecnològic, els analistes de Bankinter comenten que "la Fed no només va tornar a pujar tipus dimecres, sinó que també va avançar com començarà a reduir el seu balanç. Això penalitza les tecnològiques perquè 'viuen' de diners 'fàcil i barat'".

"Convé ser prudents a l'altra banda de l'Atlàntic, no fos cas que l'índex de la tecnologia ens està avisant que hi ha alguna cosa que no carbura correctament" a Wall Street, adverteix a nivell tècnic José María Rodríguez, analista de 'Bolsamanía'.

En el panorama empresarial, les tecnològiques també són notícia perquè Amazon (+3%) ha anunciat aquest divendres la compra del grup d'alimentació Whole Foods Market per gairebé 14.000 milions de dòlars, en un nou pas de l'empresa, fundada per Jeff Bezos, cap al comerç de productes frescos. Whole Food es dispara un 27%, la prima oferta per Amazon sobre el preu de tancament de dijous.

L'operació ha provocat un 'terratrèmol' a la cotització dels grans grups de distribució minorista. Wal-Mart Stores, la major cadena de supermercats als EUA i a nivell mundial, es desploma un 6% al Dow Jones. Una altra cadena de supermercats, Costco, cau un 7%.

D'altra banda, 'Financial Times' afirma que Google pot ser multada amb 1.000 milions de dòlars per la Comissió Europea, a causa de possibles pràctiques abusives per la seva posició líder al mercat de recerques a internet.

Al mercat de divises, l'euro puja un 0,25%, fins a 1,1174 dòlars. Per la seva banda, el petroli West Texas puja un 0,4%, fins a 44,65 dòlars; i l'unça d'or puja un 0,2%, fins als 1.257 dòlars. Finalment, la rendibilitat del bo americà a 10 anys puja lleugerament fins al 2,171%.