Quarta jornada de caigudes a Wall Street pel temor d'una guerra comercial

Els índexs novaiorquesos van augmentar aquest dijous les seves pèrdues després de la declaració de Jerome Powell davant el Comitè Bancari del Senat i després que l'Administració Trump confirmés la seva intenció d'imposar aranzels a les importacions d'alumini i acer, fet que va desfermar el temor del mercat a una guerra comercial a nivell global.

Els experts de Berenberg consideren que "la història demostra que la nació que imposa els aranzels és la que més pateix" i assenyalen que "la reacció baixista de les borses reflecteix els temors sobre el moment econòmic i els beneficis".

En la seva opinió, a l'actual escenari d'alta confiança dels consumidors i creixement als EUA i a nivell mundial, "els aranzels proposats representen una aproximació equivocada al comerç global i el moment escollit és decididament pobre". La seva conclusió és que "l'Administració Trump seria sàvia si reconsiderés o retirés la proposta".

I és que la mesura ha provocat una onada de crítiques a nivell global i el principal temor és que alguna nació adopti mesures similars contra els productes nord-americans. Si això passa, la confiança global es pot veure afectada en un moment molt positiu per al creixement mundial, per aquest motiu la mesura és vista com poc apropiada i inoportuna.

Les vendes al mercat s'han accelerat després d'un tuit de Donald Trump en què ha afirmat que "les guerres comercials són bones i fàcils de guanyar":

When a country (USA) is losing many billions of dollars on trade with virtually every country it does business with, trade wars are good, and easy to win. Example, when we are down $100 billion with a certain country and they get cute, don’t trade anymore-we win big. It’s easy!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) March 2, 2018

NOUS MISSATGES DE POWELL

A més, els inversors van descomptar nous missatges del president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, que va intentar sonar menys agressiu en els seus comentaris sobre el creixement, la inflació i la política monetària. El banquer central va assenyalar que "no hi ha senyals de reescalfament" en l'economia i que tampoc observa "pressions inflacionistes sobre els salaris".

En aquest escenari, va reiterar que la Fed seguirà normalitzant la seva política monetària mitjançant pujades graduals dels tipus d'interès, amb l'objectiu de mantenir l'actual cicle de creixement econòmic mentre la inflació augmenta cap al seu objectiu del 2%. Sobre les mesures proteccionistes, no va entrar a valorar els aranzels de l'Administració Trump, però es va mostrar favorable al lliure comerç i contrari a mesures proteccionistes.

ANÀLISI TÈCNICA

L'S&P 500 va posar fi a la seva impressionant ratxa de 15 mesos consecutius de guanys, després de caure al febrer un 3,9%. A més, l'índex va registrar la seva quarta sessió consecutiva amb moviments alcistes o baixistes superiors a l'1%. Tan sols al febrer, ha registrat 12 sessions d'aquest tipus, després que durant els tres mesos anteriors tan sols en registrés un total de 10.

Això demostra que la volatilitat ha tornat al mercat (l'índex VIX va pujar ahir un 4% i fins als 22,43 punts) després d'un llarg període durant el qual la renda variable nord-americana va registrar pujades continuades amb una volatilitat molt reduïda. En aquest escenari, José María Rodríguez, analista de 'Bolsamanía', es pregunta si el rebot de Wall Street des de principis de febrer, quan els índexs van caure més d'un 10% fins a les seves mitjanes mòbils de 200 sessions, s'ha acabat.

El Nasdaq va pujar dilluns passat fins quedar-se a l’1% del seu anterior màxim, però des d'aquí s'ha girat clarament a la baixa. Per això, considera que "el més probable" és una nova correcció fins als mínims de febrer. Si aquesta zona de suport aguanta, indicarà "un potencial sòl de mercat des del qual s’ha de construir figura de volta". Si aquest suport es perd, s'anticiparà "una nova 'fuetada' baixista de dimensions semblants al primer", afirma aquest expert.

Al mercat de divises, l'euro s'aprecia un 0,21%, fins als 1,2294 dòlars (màxim anual als 1,2536 dòlars). Al mercat de matèries primeres, el petroli West Texas cau un 0,5%, fins als 60,69 dòlars, mentre el cru Brent cedeix un 0,3%, fins als 63,62 dòlars (màxim anual als 70,78 dòlars). I l'unça d'or puja un 1%, fins als 1.318 dòlars (màxim anual als 1.370,5). Al mercat de deute, el rendiment del bo nord-americà a 10 anys es relaxa fins al 2,81% (màxim anual al 2,956%).