- El petroli també és protagonista en marcar màxims anuals i pujar un 20% des de mínims
- La tensió geopolítica entre Corea del Nord i els EUA també preocupa als operadors
Compres moderades a Wall Street, després de les pèrdues registrades per la borsa de Nova York aquest dilluns, liderades pel sector tecnològic. El Dow Jones i l'S&P 500 van cedir un 0,2%, però el Nasdaq va caure gairebé un 0,9%. Aquest dimarts, el Nasdaq rebota un 0,3%, mentre el Dow i l'S&P 500 avancen un 0,1%.
- 229,87$
- 0,59%
A la debilitat d'Apple durant les últimes jornades s’hi van sumar altres pesos pesats com Facebook. Els títols de la xarxa social van caure un 4,5%, després que s'hagi publicat que Mark Zuckerberg vendrà 75 milions d'accions per finançar projectes filantròpics. La venda es durà a terme durant els propers 18 mesos en una operació valorada en 12.800 milions de dòlars. En el cas d'Apple, els analistes de Raymond James li han donat una treva aquest dimarts, en elevar la seva valoració fins a $180 des de 170 dòlars per acció.
D'altra banda, també està destacant el comportament del petroli, que aquest dilluns va marcar màxims anuals. "L'amenaça de Turquia de tancar un dels principals oleoductes pels quals els kurds iraquians treuen al mercat la seva producció -afectaria uns 500.000 barrils al dia-, va estar darrere d'aquest nou repunt del preu, que d'aquesta manera, i després de pujar més del 20% des dels seus recents mínims, ha entrat en mercat alcista", expliquen des de Link Securities. Encara que avui el petroli West Texas cau un 0,7%, fins a 51,85 dòlars, mentre el cru Brent cau un 1%, fins a 58,45 dòlars. A més, l'unça d'or cau un 0,2%, fins a 1.308 dòlars.
Sobre l'esperada reforma fiscal de l'Administració Trump, els experts de Banc Sabadell comenten que "el Senat ha tornat a bloquejar la reforma sanitària de Trump, cosa que torna poc probable una reducció d'impostos de societats com planteja el Govern".
En l'actualitat econòmica, l'índex de preus d'habitatge Case Shiller ha mostrat una pujada interanual del 5,8% fins al mes de juliol, en línia amb el que s'esperava. Falten per publicar les vendes d'habitatges nous d'agost i l'índex manufacturer de la Fed de Richmond de setembre.
Aquest dimarts, a més de la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen, també realitzaran intervencions públiques Loretta Mester (presidenta de la Fed de Cleveland) i Lael Brainard (governadora de la Fed). El discurs de Yellen es titula 'Inflació, incertesa i política monetària', un tema molt de moda durant els últims mesos a l'hora d'establir les línies mestres de les polítiques del banc central.
Dijous, serà el torn del vicepresident sortint de l'organisme, Stanley Fischer, durant una de les seves últimes intervencions abans d'abandonar la Fed. Aquest dia, a més, coneixerem l'última estimació del PIB del segon trimestre dels EUA. I divendres, la dada més destacada serà la d'inflació subjacent de la despesa personal en consum (PCE), una de les mesures favorites de la Fed per calibrar les expectatives d'inflació a llarg termini.
"Aquest és l'indicador de preus més seguit per la Reserva Federal (Fed)", afirmen des de Link Securities. "La inflació, tant en el cas de la Fed com en el del BCE, serà la variable que determini les decisions que adoptin aquestes institucions durant els propers mesos, decisions que impactaran sense cap dubte als mercats financers mundials: divises, deute i renda variable", afegeixen aquests experts. Per tant, les paraules de Yellen sobre la inflació seran seguides de prop pels inversors.
Al tauler geopolític, els inversors també segueixen donant-li voltes a les paraules del ministre d'Afers Exteriors de Corea del Nord, Ri Yong Ho, que va dir a la premsa nord-americana que el seu país considera una declaració de guerra les últimes declaracions de Donald Trump i que té dret a abatre bombarders nord-americans si volen a prop del seu territori, com ha succeït aquest cap de setmana. La Casa Blanca ha qualificat com "absurdes" aquestes paraules, que no obstant això no es van assentar gens bé al mercat.
Al mercat de divises, l'euro segueix caient (-0,4%, fins a $1,1797) després de les paraules de Mario Draghi. El president del BCE va endarrerir aquest dilluns fins a "finals d'any" qualsevol mesura concreta per reduir els estímuls monetaris a la zona euro. El banquer central italià va reiterar el seu discurs que encara cal mantenir l'actual política acomodatícia per impulsar la inflació. Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja fins al 2,22%.
