Les tecnològiques tornen a llastar el Nasdaq, que es deixa un 2,7%

La mesura es produeix en resposta a les mesures reguladores d'importació d'acer i alumini dels EUA. Un nou capítol del conflicte comercial entre el Govern de Trump i el de Xi Jinping que ha provocat que la majoria de parquets asiàtics hagin acabat la primera sessió d'abril amb pèrdues.

El Govern xinès ha imposat un aranzel del 15% a 120 productes, com són el vi, nous, festucs, taronges, raïm i síndries, mànecs i tubs d'acer sense costura. El 2017, la Xina va importar 1.000 milions de dòlars d’aquests productes. El país asiàtic també ha aplicat un tribut del 25% sobre la carn de porc i la ferralla d'alumini. D'aquests dos productes, el país va importar 2.000 milions dòlars.

En total, els nous aranzels impactaran sobre 128 nous tipus de productes dels EUA, segons informa aquest dilluns Reuters. El llistat complet coincideix amb la proposta publicada pel govern el 23 de març. La decisió de la Xina ataca 3.000 milions de dòlars en importacions de productes nord-americans al país asiàtic.

Una xifra que resulta significativa. No obstant això, suposa 'una gota en l'oceà' si es té en compte la mida de la relació comercial bilateral. Els productes nord-americans exportats a la Xina el 2016 van totalitzar 115.600 milions de dòlars, segons les dades oficials.

La decisió de la Xina ataca 3.000 milions de dòlars en importacions de productes nord-americans al país asiàtic

Aquest moviment llastraria la tornada de 'vacances' del mercat nord-americà. Divendres va tancar les seves portes i, durant la seva jornada de dijous, Wall Street va pujar a prop de l'1% al final d'un primer trimestre que no va ser positiu per a la renda variable nord-americana. Amb les pujades de l'última jornada, el Dow Jones cau un 2,14% aquest any, l'S&P 500, un 1,04% i el Nasdaq puja un 2,51%.

"Les borses continuen insegures, vacil·lants", afirmen des de Bankinter. Els analistes destaquen que els bons tornen a gaudir d'una "clara sobrevaloració". D'altra banda, apunten que hi ha certa confusió perquè "alguns actius ofereixen símptomes d'alerta, però altres, no. La volatilitat de les borses puja (VIX gairebé 25%)", afegeixen.

Els experts consideren que "la distracció és la tònica generalitzada perquè ningú sap exactament què passa". En realitat, Bankinter diu que hi ha dos "convidats" inesperats i no desitjats: "Un proteccionisme nord-americà que es materialitza, però que també sembla diluir-se a poc a poc i, d'altra banda, un sector tecnològic més vulnerable a causa de les pressions reguladores després de la caiguda de Facebook i les pressions fiscals a la Unió Econòmica i Monetària", afirmen al seu informe d'aquest dilluns.

UNA ALTRA VEGADA, LES TECNOLÒGIQUES

Wall Street torna a estar pendent de les accions de les companyies tecnològiques, que són les que estan arrossegant el Nasdaq a caure un 1,5%. Entre les majors caigudes es troba Amazon, que es deixa un 3,6%, després que el president dels EUA, Donald Trump, hagi reprès els seus atacs contra la companyia de Jeff Bezos per Twitter. A més, s'ha conegut que Trump va gastar 120.000 euros en Amazon durant la campanya electoral.

Entre les caigudes també destaca Netflix, que es deixa un altre 3,6%. A les FAMAG, Facebook es deixa gairebé un 2%; Google, un 1,8%; Microsoft, a prop d'un 1,5%, i Apple és la que menor caiguda registra, un 0,01% avall.

CAUTELA PER AL DÒLAR

Els operadors del mercat de les divises no les tenen totes després que la guerra comercial que es forja entre els EUA i la Xina hagi tornat a fer sonar els seus tambors. Si el final de mes i de trimestre van deixar alces en el dòlar, especialment contra el ien, i el bitllet verd va rubricar la seva major pujada setmanal davant del seu rival nipona des de setembre de 2017, la cautela s'extrema en aquesta arrencada d'abril.

La pujada d'un 1,5% durant els últims set dies, que va conduir el dòlar fins als 107 iens, ha deixat pas a un nou retrocés fins als 106,250 iens, enmig d'una nova onada d'aversió al risc impulsada perquè la Xina ha mogut fitxa. Si l'auge anterior va ser propiciat per les notícies que el gegant asiàtic i la primera economia del món estaven negociant un pacte comercial en privat, noves informacions han tornat a disparar la precaució.