- -
- -
Wall Street registra caigudes moderades després de tancar la setmana passada amb pèrdues mitjanes de l'1%. No obstant això, la Borsa de Nova York continua cotitzant molt a prop de màxims històrics, amb la vista posada en l'evolució de la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units.
La debilitat de les dades europees ha avivat la preocupació dels inversors sobre l'economia mundial. Al Vell Continent, l'Eurozona s'acosta a la paràlisi per la recessió del sector manufacturer, que s'ha intensificat el setembre. De fet, la demanda de productes i serveis es va reduir al ritme més ràpid dels últims sis anys, mentre que la producció va caure al ritme més intens des de 2012.
Part de la culpa és d'Alemanya, l'anomenada 'locomotora europea', on el sector privat s'ha contret per primera vegada en sis anys. En concret, s'ha incrementat inesperadament la recessió de la indústria manufacturera alemanya i ha perdut força el creixement del sector serveis.
Aquestes dades han fet que els parquets europeus aprofundeixin en els números vermells i sembrin dubtes en Wall Street, on, a més, els inversors segueixen amb atenció el desenvolupament de les converses comercials entre els EUA i la Xina. La tensió persisteix, però hi ha motius per a l'esperança.
Alts funcionaris xinesos han assegurat que les converses celebrades la setmana passada entre Washington i Pequín van ser "constructives", mentre que l'Administració nord-americana ha dit en un comunicat que les dues parts van mantenir converses "productives".
El mes que ve tornaran les negociacions formals, i mentrestant el president dels EUA, Donald Trump, ha assegurat que la Xina augmentarà les seves compres de productes agrícoles nord-americans com a part de l'acord. Encara que abans Trump pot enfrontar-se a un "impeachment", que el Congrés valora posar en marxa si s'aprova que va pressionar el president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, perquè investigués les inversions del fill del precandidat presidencial demòcrata, Joe Biden, al país.
ALTRES MERCATS
En altres mercats, el petroli West Texas puja un 0,3%, fins als 58,30 dòlars, després de tancar la setmana amb una pujada del 7%. La resposta dels EUA als atacs a les instal·lacions petrolíferes de l'Aràbia Saudita ha estat enviar més tropes al país àrab, així que de moment es descarta el pitjor escenari per als mercats, que seria una intervenció militar.
En qualsevol cas, la prima de risc de l''or negre' ha ressuscitat i els analistes calculen que pot oscil·lar entre 5 i 10 dòlars per barril, sobretot pel risc per al subministrament global. En qualsevol cas, els experts de Julius Baer assenyalen que només un petroli per sobre de 80 dòlars provocaria un xoc inflacionista en les economies occidentals.
A més, l'euro es deprecia un 0,3%, fins als 1,0981 dòlars. I al mercat de deute, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cau fins a l'1,7%, mentre el rendiment del bo a 2 anys baixa a l'1,67% i el del bo a 3 mesos cau a l'1,9% .
