L'últim per combatre la Covid-19 és la dexametasona, un corticoide que, segons sembla, s'ha demostrat que és efectiu en la reducció de morts pel virus. La part positiva és que es tracta d'un fàrmac barat i accessible, és a dir, a l'abast de tota la població, condició 'sine qua non' per a la vacuna que s'obtingui quan sigui contra la malaltia. Que es pugui fer arribar massivament a tots els ciutadans és un element clau per frenar la pandèmia.
Del tractament de Gilead Science a la dexametasona, passant pels avanços en la vacuna de Moderna o d'AstraZeneca, s'està especulant molt sobre qui guanyarà la carrera per aconseguir 'alguna cosa' (especialment, l'anhelat vaccí) que acabi amb la malaltia, i totes aquestes especulacions tenen el seu reflex a la borsa.
A principis del mes d'abril els índexs es disparaven per un tractament de l'americana Gilead Science -Remdesivir- contra la Covid-19 que va generar moltes esperances al mercat. A mitjan mes, les accions de la companyia van caure amb força per de la notícia del fracàs del primer assaig del tractament, i a la fi d'abril l'empresa va tornar a pujar, i els mercats van tornar a sentir-se optimistes, quan la FDA (el regulador dels EUA) aprovés l'ús d'emergència de Remdesivir per a la Covid-19.
Remdesivir és una de les esperances contra el virus; l'altra, també nord-americana, és la vacuna de la farmacèutica Moderna. A mitjan mes de maig, l'Ibex i la resta de borses pujaven amb força després que Moderna anunciés resultats positius del seu vaccí contra la Covid-19. La companyia és una de les que lidera la carrera pel vaccí, que entrarà en la tercera (i última) fase d'assajos clínics al juliol, quan es provarà en 30.000 persones.
A més de Moderna, d'altres grans laboratoris ja estan duent a terme assajos amb persones. És el cas de Pfizer (associat amb la xinesa Fosun), Sinovac, Novavax, Inovio o Cansino. Janssen (de Johnson&Johnson) ha avançat els assajos clínics amb humans a la segon quinzena de juliol, quan abans estaven prevists per al setembre. En aquest grup també s'hi troba la britànica AstraZeneca (en col·laboració amb la Universitat d'Oxford), de la qual igualment se n'està parlant molt a la borsa, i que es perfila com una altra gran favorita d'aquesta carrera. La companyia s'ha compromès amb el Govern britànic a lliurar 30 milions de vaccins al setembre si finalment es demostra que és efectiva.
Enmig de tot aquest revol de notícies, fins i tot s'ha especulat amb possibles operacions corporatives, com aquesta notícia sobre una fusió de Gilead i AstraZeneca a la qual es concedeix poca credibilitat, entre d'altres coses perquè molt probablement la vetarien els Governs de tots dos països, especialment el dels EUA.
ASTRAZENECA VA AMB AVANTATGE?
L'OMS preveu que el vaccí contra el coronavirus trigarà un mínim de 18 mesos. A data de 9 de juny, hi havia un total de 10 projectes de vacuna en fase clínica i 126 en fase preclínica, segons l'organisme.
Els experts de Jefferies assenyalen que, després d'acarar la situació actual d'aquesta carrera amb un expert en la matèria, aquest va expressar confiança sobretot en el vaccí d'AstraZeneca, que utilitza un vector viral basat en una versió afeblida del virus del refredat comú, l'adenovuris. Encara que el vaccí de Moderna ha mostrat resultats prometedors, aquest expert sosté que se sent més còmode amb els enfocaments tradicionals d'AstraZeneca.
"L'enfocament d'AstraZeneca en col·laboració amb la Universitat d'Oxford probablement resultarà en una resposta immunològica més robusta", explica l'expert consultat amb Jefferies, que considera que els obstacles per a l'aprovació de la seva vacuna seran menys que els que pugui trobar Moderna.
Noticias relacionadas
Gilead extiende su rally y negocia con la FDA lanzar el remdesivir "lo antes posible"
Astrazeneca planea entregar a Reino Unido 30 millones de vacunas para septiembre
Moderna se dispara un 20% tras anunciar datos positivos de su vacuna contra el Covid
