Signe mixt a Wall Street després del fort rebot de les dues darreres sessions del mes de gener. Les pujades de les dues últimes jornades, en qualsevol cas, no han pogut evitar una caiguda mensual del 5,3% per a l'S&P 500 i del 8,9% per al Nasdaq, al mes més baixista des del març del 2020, quan va esclatar la pandèmia. A més, l'S&P va completar el gener més baixista des de la crisi financera del 2009.
- 43.444,99
- -
La volatilitat ha estat molt elevada a l'inici del 2022 per diversos factors. A nivell tècnic, la correcció ha estat profunda (del 12% per a l'S&P 500 des de màxims i del 18% per al Nasdaq), encara que dins del normal després dels forts guanys acumulats el 2021.
El suport més rellevant a curt termini ha quedat situat en els mínims de dilluns passat, 24 de gener, quan l'S&P 500 va arribar a tocar els 4.212 punts, però dibuixa un martell (figura alcista) que l'ha impulsat per sobre dels 4.500 sencers.
"De vegades, els preus tornen de nou a la zona de mínims de la caiguda (4.212) per des d'aquí reestructurar-se a l'alça. Per tant, la condició que hem d'exigir al martell és que sota cap concepte es poden perdre (i menys en preus de tancament) aquests mínims. Mentre aguantin, és qüestió de temps que el rebot s'acabi produint i llanci els preus a cotes clarament superiors", ha explicat José María Rodríguez, analista de Bolsamanía.
INFLACIÓ I RESERVA FEDERAL
A nivell fonamental, la principal 'excusa' o factor per explicar les caigudes del mercat és el canvi de biaix a la política monetària de la Reserva Federal (Fed). El banc central té com a objectiu principal reduir l'elevada inflació als EUA que amenaça de ser molt més persistent del que s'esperava.
Per això, l'organisme apujarà els tipus al març i Goldman Sachs, Wells Fargo i JP Morgan ja han anticipat cinc pujades de tipus el 2022, mentre que Bank of America eleva aquesta previsió fins a set.
A més, els analistes han previst que la reducció del balanç comenci a mitjans d'any i que sigui entre 90.000 i 100.000 milions de dòlars mensuals, fet que contribuirà a endurir encara més les condicions financeres.
Això ha provocat canvis importants a les carteres de les mans fortes del mercat, que estan apostant més per sectors que ho puguin fer millor en un entorn de tipus a l'alça i inflació elevada, com bancs i energia.
TENSIÓ A UCRANIA
Els EUA estan preparant sancions econòmiques contra les elits russes que dirigeixen la política internacional del país en aliança amb els seus aliats. Després d'una tensa reunió al Consell de Seguretat de l'ONU, la tensió geopolítica continua sent elevada i està previst que ho segueixi sent durant les properes setmanes. Qualsevol 'incident' pot encendre l'espurna d'un conflicte que pot afectar directament els mercats.
En una entrevista amb ABC, Mikola Doroixio, director de l'Institut de Relacions Internacionals de la Universitat de Kíev, ha considerat que Rússia no envairà Ucraïna tret que vegi amenaçats els seus interessos econòmics. A parer seu, si finalment es produeix una invasió, serà després dels Jocs Olímpics d'hivern a Pequín, que acaben el 20 de febrer.
RESULTATS I ALTRES MERCATS
La petroliera Exxon Mobil ha presentat els resultats abans de l'obertura i ha superat els pronòstics del consens, mentre Alphabet, General Motors, Starbucks, AMD i PayPal publicaran les xifres després del tancament de la sessió.
D'altra banda, Boeing ha obtingut una comanda provisional de 25 avions 737 Max 10, juntament amb opcions per comprar 25 avions més per part de Qatar Airways.
A més, Tesla ha cridat a revisió 53.822 cotxes per problemes de seguretat en la conducció automàtica.
El petroli West Texas cau un 0,9%, fins als 87,42 dòlars. Per part seva, el barril de Brent cedeix un 0,95%, fins als 88,41 dòlars. A més, l'euro s'aprecia un 0,33% i canvia als 1,1272 dòlars, mentre l'unça d'or repunta un 0,5% (1.804 dòlars).
Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys avança fins a l'1,783%; i el bitcoin suma un 1%, fins als 38.827 dòlars.
