Sensibles vendes en un Wall Street que descompta el missatge i les mesures de la Fed

El banc central dels Estats Units va complir fidelment el guió que havia anticipat al mercat les últimes setmanes. Va elevar els tipus d'interès en 50 punts bàsics (la primera pujada d'aquest calibre en 22 anys), va anticipar més pujades similars a les dues properes reunions i va confirmar que reduirà el balanç a partir del juny, primer en 47.500 milions de dòlars durant tres mesos i 95.000 milions a partir del setembre.

Els experts de Rabobank assenyalen que les mesures anunciades "ja havien estat descomptades", i destaquen sobretot que Jerome Powell, president de l'organisme monetari, va descartar una pujada de 75 punts bàsics durant properes trobades. "No és una cosa que el Comitè estigui considerant activament", va sentenciar.

"El fet que una pujada de 75 punts bàsics (aplicada per última vegada el 1994) estigui fora de la taula va ser suficient per aixafar el dòlar, provocar un fort ral·li a Wall Street i desplomar els rendiments dels bons. Que la Fed no sigui tan dura com alguns havien temut va ser suficient" per al mercat.

Tot i això, aquests experts afegeixen que la política monetària de la Fed augmenta de manera notable el risc de recessió. "En aquesta etapa, desaccelerar severament l'economia o empènyer-la a la recessió és probablement l'única manera de posar fi a l'espiral de preus i salaris que s'ha produït als EUA".

Segons la seva opinió, "el principal error de la Fed va ser ignorar l'augment de la inflació que es va produir l'any passat", fet que sumat a l'impacte inesperat de la guerra a Ucraïna, l'obligarà a situar la política monetària en territori "restrictiu", cosa que finalment provocarà una recessió als EUA "a la segona meitat del 2023".

Per tant, caldrà veure quin és el rumb de les borses a les properes setmanes, per veure fins a quin punt descompten o no el risc creixent d'una recessió als EUA. Sobretot perquè persisteixen els dos problemes principals per al mercat, sobre els quals la Fed no té poder per influir.

DEBILITAT A LA XINA I GUERRA A UCRANIA

La guerra a Ucraïna segueix el seu curs i continua elevant els preus de les matèries primeres, ja que la Unió Europea ja ha anticipat el seu pla per deixar de consumir petroli rus durant els propers mesos.

Tot i que alguns analistes consideren que el conflicte acabarà aviat, perquè la capacitat militar russa ja està molt desgastada, la incertesa sobre els subministraments de petroli i gas a Europa continuarà elevada durant els propers mesos.

D'altra banda, tal com han mostrat les febles dades publicades a la Xina sobre l'evolució del sector serveis, la política de tolerància zero contra la Covid 19 aplicada per Xi Jinping seguirà tensionant les cadenes globals de subministrament i afegint pressió a la inflació a les economies occidentals.

DADES MACROECONÒMIQUES

A nivell macroeconòmic, les peticions setmanals de desocupació han pujat fins a les 200.000 a la setmana del 30 d'abril, des de les 181.000 registrades a la setmana anterior i per sobre de les 182.000 previstes.

Així mateix, les sol·licituds de prestacions regulars van caure al nivell més baix des del 17 de gener de 1970: fins a les 1.384.000, des de les 1.403.000 registrades a la setmana passada (revisades a la baixa des de 1.408.000) i molt per sota de les previsions del consens, que estimaven unes 1.400.000 per a aquests darrers cinc dies.

EMPRESES I ALTRES MERCATS

En un altre ordre de coses, Elon Musk podria fer que Twitter "empitjori". Això és el que creu el cofundador de Microsoft, Bill Gates, després que el CEO de Tesla es comprometés a comprar l'empresa de xarxes socials per 44.000 milions de dòlars.

El barril de cru West Texas repunta un 2,52% (110,53 dòlars) i el barril Brent puja un 2,77% (113,22 dòlars), mentre que l'euro es deprecia un 0,70% (1,0546 dòlars). A més, l'unça d'or avança un 1,83% (1.903 dòlars). Finalment, el bitcoin cedeix un 1,18% (39.348 dòlars); i la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys repunta fins al 3%.