La Xina va anunciar aquest dimarts, a última hora, que posarà en marxa un pla d'estímul sense precedents per impulsar el creixement econòmic. En concret, Pequín elevarà la ràtio de dèficit fiscal per al 2023 a aproximadament el 3,8% del Producte Interior Brut (PIB), des del 3% fixat el març, i, a més, durà a terme una emissió de deute sobirà addicional per valor d'1 bilió de iuans (137.000 milions de dòlars) al quart trimestre per donar suport a la construcció i l'ajuda en casos de desastre.
La decisió, que ha comunicat l'agència oficial de notícies Xinhua, és com a mínim inusual, i és que no és gens habitual que el país ajusti el pressupost a mitjan any. Ho havia fet anteriorment el 2008, després del terratrèmol de Sichuan, i també després de la crisi financera asiàtica de finals dels anys 1990.
Es produeix en un moment delicat per a la segona economia del món, i és que els problemes immobiliaris i de deute local són a l'ordre del dia. Però Xi Jinping ha volgut donar-hi un recolzament, que, a més a més, ha vingut acompanyat d'una visita del mandatari al Banc Popular de la Xina (PBoC).
Segons Stephen Innes, soci director d'SPI Asset Management, hi ha hagut "sorpresa" per la decisió de les autoritats xineses, que pretenen amb aquestes mesures donar suport a la inversió en infraestructures a regions que han patit catàstrofes naturals durant els últims anys.
"Aquesta inesperada decisió ha fet butllofes, ja que hi ha mesures alternatives que impliquen menys obstacles institucionals i polítics", detalla aquest expert, que diu que d'aquesta decisió se'n desprenen diversos senyals. Primer, que els màxims responsables polítics "donen prioritat al creixement econòmic", malgrat que l'objectiu de creixement del PIB aquest any, al voltant del 5%, està gairebé garantit.
Segon, que la Xina "reconeix les difícils situacions fiscals a què s'enfronten molts governs locals". I tercer, que “a mitjà i llarg termini, els responsables polítics poden estar més disposats a augmentar el palanquejament del govern central”.
"Aquesta decisió suggereix un compromís de donar suport al creixement econòmic i abordar els reptes fiscals a diversos nivells de govern. També apunta a un possible canvi futur a l'enfocament fiscal de la Xina", afegeix Innes.
En qualsevol cas, la mesura adoptada per la Xina ha tingut impacte immediat en la confiança dels inversors, cosa que s'ha traduït en pujades a borsa. A la Xina continental, el CSI 300 ha pujat un 0,48%, mentre que l'índex Hang Seng de Hong Kong ha liderat els guanys de la regió, ja que ha avançat un 0,73%.
El Nikkei 225 del Japó ha pujat un 0,67% fins als 31.269,92 punts, mentre que el Topix ha guanyat un 0,61% i ha tancat als 2.254,4 punts. Per contra, els mercats de Corea del Sud han estat els únics índexs importants en territori negatiu. Així, el Kospi ha perdut un 0,85%, i ha acabat la jornada als 2.363,17 punts, i el Kosdaq ha caigut un 1,79% fins als 770,84.
Finalment, a Austràlia l'S&P/ASX 200 ha patit pèrdues marginals després de la publicació de les dades d'inflació del tercer trimestre, tancant als 6.854,3 i revertint els guanys de dimarts.
L'IPC australià es va situar al 5,4%, lleugerament per sobre del 5,3% esperat pel consens, però inferior al 6% observat al segon trimestre. Caldrà esperar per veure com es pren aquestes dades el Banc de la Reserva d'Austràlia quan es reuneixi el proper 3 de novembre.
