- La rendibilitat del bo a 10 anys italià ha pujat al seu nivell més alt en sis setmanes
- Els analistes apunten a la crisi italiana com un dels motius que estan pressionant l'euro a la baixa
Fa setmanes estem explicant que, tot i ser la que és, la situació política a Itàlia no està afectant el seu índex borsari, el FtseMIB, que puja un 8% a l'any. No obstant això, aquest dimarts el selectiu italià va caure fins a un 3% davant la possibilitat, cada vegada més gran, de convocatòria de noves eleccions per a l'estiu o la tardor. Per la seva banda, la rendibilitat del bo italià a 10 anys va pujar un 1,85%, fins al seu nivell més alt en sis setmanes. A tot això cal sumar un euro del qual cada vegada més fugen els operadors pel temor de l'impacte que pugui tenir tot el que està passant a Itàlia en el conjunt de la zona euro.
El FtseMIB italià es recupera aquest dimecres i suma un 0,8% amunt després de les caiguda que van arribar a ser del 3% durant la passada jornada. L'índex va baixar després de conèixer que els principals partits polítics italians rebutjaven la proposta del president Sergio Mattarella de crear un govern de concentració fins al desembre, cosa que obre la porta a convocar noves eleccions.
"Aquest rebuig és molt factible que porti Itàlia a la convocatòria de nous comicis al juny, cosa que no sembla que vagi a servir de molt, ja que el resultat no creiem que hagi de ser molt diferent al de les passades eleccions. La situació, però, és un nou focus d'incertesa al si de la Zona Euro, a més de poder convertir-se en un llast per a l'evolució de l'economia italiana", adverteixen els analistes de Link Securities.
La situació, però, és un nou focus d'incertesa al si de la Zona Euro, a més de poder convertir-se en un llast per a l'evolució de l'economia italiana", adverteixen els analistes de Link Securities
Els experts fa setmanes que estan tractant d'explicar l'escàs impacte que la crisi política a Itàlia està tenint sobre els mercats. Addueix la majoria que els inversors ja s'han acostumat a conviure amb el 'nou normal' dels esdeveniments polítics inesperats i que les dades macroeconòmiques d'Itàlia i la Zona Euro mostren creixement tot i la crisi política. No obstant això, els dubtes comencen a ser cada vegada més grans.
"Després de romandre inactiva durant el temps que han durat les negociacions polítiques (les eleccions italianes es van celebrar el 4 de març), el deute sobirà italià sembla haver-se despertat davant el risc que constitueix el teló polític de fons", assenyala Neil Mellor, estrateg sènior de BNY Mellon. Precisa aquest expert que, al temor pel caràcter extremista dels partits 'guanyadors' de les eleccions -Moviment 5 estrelles i Lliga Nord- se sumen les últimes previsions econòmiques del Govern italià publicades la setmana passada, quan va rebaixar el creixement de 2019/2020 a "només" l’1,4% i l’1,3%, respectivament.
El Moviment 5 Estrelles està pressionant perquè les eleccions se celebrin ja al juliol. Per la seva banda, la Lliga Nord també ha donat suport al retorn a les urnes si les parts no poden arribar a un compromís d'última hora. La repetició d'unes segones eleccions tan aviat no té precedents a Itàlia, però podria ser una realitat davant la manca d'opcions de Mattarella.
Tot i les tensions de les últimes hores als mercats, Mellor destaca que encara persisteix una visió optimista sobre la situació i que queda reflectida en el diferencial dels bons italians a 10 anys enfront dels bons alemanys. "Com a punt de referència útil de com el mercat pot moure en una situació extrema, cal recordar que, en el moment àlgid de la crisi de la Zona Euro el 2011, els diferencials entre els bons sobirans italians/alemanys es van disparar a més de 550 punts bàsics, nivells que no es veien des de mitjans dels anys noranta", recorda aquest expert.
I L'EURO?
Molt s'està parlant de la debilitat de l'euro durant els últims temps i són ja bastants les veus que apunten Itàlia com una de les causants d'aquesta situació i que indiquen que els operadors estan venent euros per la por davant el llast que la tempesta en Palazzo Montecitorio pugui suposar per a la tercera potència econòmica de la zona euro.
En aquest context, la prima de risc polític que ja va pesar en l'euro durant els primers mesos de 2017, torna a acarnissar-se en la moneda compartida, que ja ha deixat nous mínims anuals, de camí als 1,18 dòlars. L'objectiu de caigudes per als experts de Danske Bank, però, són els 1,17 dòlars.
El declivi de l'euro és d'un 5% en menys de tres mesos, des que a mitjans de febrer va arribar a nous màxims de tres anys als 1,2550 dòlars, i d'un 1% a l'any.
A aquesta debilitat de l'euro es sumen les prediccions sobre la direcció de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE). "El risc polític renovat no ajuda a la causa del BCE", apunten des de BNY Mellon, i destaquen la feble ratxa de dades macro amb "orígens incerts". Amb les dades macro 'flaquejant' i l'amenaça que el BCE alenteixi el seu ritme de retirada d'estímuls, l'euro ho té difícil.
