Un advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha proposat aquest dijous declarar vàlid el programa de compra de bons sobirans als mercats secundaris en entendre que "no vulnera la prohibició de finançament monetari" i "no excedeix el mandat" de la institució presidida per Mario Draghi.
Tot i que es tracta d'unes conclusions que no són vinculants de cara a la futura sentència, el lletrat Melchior Wathelet demana al TUE així el Tribunal Constitucional Federal d'Alemanya, que va elevar a la justícia europea els recursos d'empara que havien presentat diversos grups de particulars.
En concret, al·leguen que el programa de compra de bons públics en mercats secundaris (PSPP) vulnera el principi de finançament monetària dels estats membres i el principi d'atribució de competències. D'altra banda, afirmen que les decisions relatives a aquest programa atempten contra la identitat constitucional alemanya.
El programa PSPP és un dels quatre pilars que composen el programa ampliat de compra d'actius (APP) anunciat pel BCE el 2015, generalment conegut com a 'quantitive easing' o QE.
Aquest programa és un dels quatre pilars que composen el programa ampliat de compra d'actius anunciat pel BCE el 2015
En les seves conclusions, l'advocat general demana al TJUE que respongui al Constitucional alemany que la decisió del BCE per la qual es va posar en marxa el PSPP "no ha posat de manifest cap element que pugui afectar la seva validesa".
En primer lloc, el lletrat defensa que aquest programa no vulnera la prohibició de finançament monetari. D'una banda, perquè "no atribueix a la intervenció del Sistema Europeu de Bancs Centrals un efecte equivalent al de l'adquisició directa de bons sobirans, i de l'altra, perquè "no neutralitza als Estats membres la incitació a aplicar una sana política pressupostària".
En relació a la qüestió de si el PSPP excedeix el mandat del BCE, l'advocat general assenyala que aquest programa persegueix un objectiu de política monetària per mitjà d'instruments "que queden compresos en l'àmbit d'aquesta mateixa política". En la seva opinió, "el BCE no ha comès un error manifest d'apreciació en la determinació de l'objectiu del programa ni en l'elecció dels instruments aplicables".
Finalment, Wathelet remarca que, sobre la proporcionalitat del programa de compra d'actius públics, que és "tan apte com necessari per aconseguir el seu objectiu" i "no va manifestament més enllà del que és necessari".
