Han passat gairebé sis mesos des que va acabar 2019 i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) acaba de fer balanç sobre aquest exercici. Dotze mesos en què va actuar com a guaita del mercat, i durant els quals va rebre 345 avisos sobre potencials operacions sospitoses. D'aquestes, 227 van ser per possible ús d'informació privilegiada, segons desglossa al seu informe anual. No obstant això, l'organisme encapçalat per Sebastián Albella no va obrir cap expedient per l'ús d'aquesta mena d'informació.
La CNMV explica que, en el seu paper de supervisor dels mercats secundaris, té entre els seus objectius detectar i prevenir possibles conductes d'abús de mercat, i que per a això es nodreix de les operacions sobre instruments financers executades per les empreses de serveis d'inversió, les entitats de crèdit i del propi mercat.
I, d'aquestes fonts d'informació, al llarg de 2019 se li van reportar 345 operacions considerades sospitoses, en el seu argot ‘Suspicious Transaction and Order Report’ (STOR). Una xifra que es va disparar un 49% respecte al 2018.
MERCAT CONTINU, AL CAPDAVANT
D'aquesta xifra, segons explica l'organisme, la majoria de les STOR es referien al potencial ús (o intent) d'informació privilegiada. En concret un 66%, és a dir, 227 operacions. La resta, a possibles manipulacions de mercat. Quant a quins mercats corresponien aquestes suposades irregularitats, més de la meitat (el 62%) feien referència al mercat continu. Per darrere, instruments de renda fixa, que es van duplicar en un any, arribant a un 15%. En canvi, les comunicacions relatives a derivats es van reduir fins a un 7%.
Noticia relacionada
I quant a la procedència d'aquestes sospites, la CNMV desglossa que, aproximadament el 38% d'aquestes STOR van ser comunicacions sospitoses sobre instruments espanyols rebudes d'altres reguladors. En canvi, un 14% del total van ser comunicacions enviades des de la CNMV a d'altres reguladors. Una dada que, segons indica, va duplicar el percentatge de 2018. Es va deure “majoritàriamen al fet que algunes entitats financeres, com a resultat del ‘Brexit’, han decidit centralitzar la seva operativa a Europa a través de les seves empreses de serveis d'inversió a Espanya”.
Aquestes dades contrasten amb el nombre d'expedients sancionadors oberts pel regulador. Al llarg de l'exercici 2019, el supervisor en va obrir 17 per infraccions considerades molt greus. D'ells, cap no va correspondre a l'ús d'informació privilegiada, segons el citat informe. Sí que va tancar un expedient, que no detalla, perquè prèviament s'havia resolt als tribunals. D'aquests expedients oberts, la major xifra (6) es van deure a que no es van declarar (o es va fer de manera incorrecta) participacions significatives en cotitzades o operacions de autocartera.
Tampoc va obrir expedients per infraccions molt greus relatives a manipulació de mercat. Però, un graó per sota (infracció greu) sí que va obrir cinc expedients per aquest motiu i, de nou, cap per l'ús d'informació privilegiada.
