- Tot i això, apunta que la crisi institucional a Catalunya ha tingut, de moment, un impacte limitat
- Així, afegeix que a mitjà termini, la prolongació d'aquesta crisi pot tenir conseqüències notables als mercats i activitat econòmica
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha publicat aquest dilluns una nova nota d'estabilitat. En l'informe assenyala que l'estrès del mercat financer s'ha situat als 0,15 punts a l'octubre, un nivell baix. Un repunt, en comparació als mesos d'estiu, provocat per la crisi a Catalunya.
Davant d'això, el supervisor apunta que la crisi institucional a Catalunya ha tingut, de moment, un impacte limitat als mercats financers. No obstant això, alerta que a mitjà termini, la prolongació d'aquesta crisi pot tenir conseqüències notables als mercats i activitat econòmica.
"Als mercats es pot produir un enduriment de les condicions de finançament dels agents i una pèrdua de confiança que donin lloc a descensos de les cotitzacions i a rebrots puntuals de la volatilitat", explica a la nota la CNMV. No obstant això, matisa que l'impacte sobre l'activitat econòmica és difícil de quantificar en aquest moment, però hi ha alguns indicadors que mostren ja revisions a la baixa en els beneficis esperats per acció de diverses societats cotitzades durant els propers dotze mesos. "En aquest escenari és possible que alguns projectes d'inversió es puguin veure endarrerits o, fins i tot, suspesos", explica el supervisor.
Segons la nota de la CNMV, "a l'octubre, l'indicador va registrar un lleu repunt, probablement relacionat amb la crisi política a Catalunya, però que no va ser de gran magnitud, ja que els descensos de les cotitzacions i l'increment de la volatilitat no van ser tan severs com en períodes de crisis anteriors". Així mateix, afegeix que per ara, el nivell d'estrès més elevat es manté en el segment de renda fixa a causa de l'increment de la volatilitat i l'empitjorament de la liquiditat i s'hi observa un lleuger augment al segment de renda variable.
El nivell d'estrès més elevat es manté en el segment de renda fixa a causa de l'increment de la volatilitat i l'empitjorament de la liquiditat
L'estrès dels mercats financers espanyols va romandre a nivells mínims durant els mesos d'estiu, ja que els mercats van mostrar una elevada estabilitat i no es van veure alterats per factors com l'encara recent procés de resolució de Banc Popular o els atemptats terroristes de Barcelona.
Encara que el nivell d'estrès del sistema financer no hagi experimentat un increment significatiu durant les últimes setmanes, sí que s'observa un comportament divergent entre l'evolució dels mercats financers nacionals i la d'altres mercats europeus, que evidencia l'augment de la incertesa relacionada amb factors domèstics. Aquesta incertesa també ha propiciat un augment de la correlació entre els preus dels actius espanyols de diferent naturalesa.
Tal com explica la CNMV, els principals riscos que afronta el sistema financer estan relacionats amb la possible pèrdua de liquiditat d'alguns actius, sobretot als mercats de deute, i amb l'elevat preu d'una bona part d'ells. L'encariment dels actius financers s'ha justificat, en part, per la bonança del creixement econòmic, pel desig dels inversors d'adquirir productes més rendibles i pels programes de compres del BCE. No obstant això, l'augment de les incerteses domèstiques i el manteniment de les exteriors poden acabar exercint una pressió a la baixa sobre aquests preus a mitjà termini. Altres riscos de caràcter més estructural estan relacionats amb la progressiva deslocalització de l'emissió i la negociació de valors espanyols a l'exterior.
A l'àmbit macroeconòmic, l'economia espanyola ha continuat al capdavant de l'Eurozona en relació amb el creixement del PIB (3,1% durant el segon trimestre enfront del 2,3% a la zona de l'euro) i amb la creació d'ocupació. Aquest dinamisme de l'activitat està permetent reduir la magnitud del dèficit públic fins a nivells que a finals d'any podrien ser inferiors al 3% del PIB. No obstant això, diverses institucions de prestigi indiquen que la crisi institucional a Catalunya ha augmentat els riscos a la baixa sobre aquests pronòstics.
