- La CNMV demana protecció de les dades personals al web
- Adverteix que les entitats no registrades poden disposar de pàgines web amb aparença sofisticada i àgil
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) continua amb la seva guerra contra els xiringuitos financers. Per això, publica consells de com actuar si se’n troba un. El supervisor va publicar un decàleg i el va desgranant amb més consells. Aquest cop alerta del frau a través d'internet i xarxes socials com Twitter, Facebook, Linkedin i de missatgeria social com Whatsapp o Telegram.
La CNMV adverteix que les entitats no registrades poden disposar de pàgines web amb aparença sofisticada i àgil. El supervisor apunta que "els xiringuitos financers solen operar a través de pàgines web amb una aparença d'alta qualitat tècnica i disseny impactant: no es deixi enlluernar per aquestes aparences, comproveu que darrere aquestes pàgines figura una entitat registrada a la CNMV". Per això, apunta que interessi o no, "sabem que disposen de les nostres dades de manera legítima i que si la nostra resposta és negativa l'acceptaran sense insistir."
Així mateix, assenyala que cal protegir les dades personals a la web. El supervisor demana als usuaris que sospitin de les ofertes d'inversió que no han sol·licitat i recorda que a les xarxes socials es poden dur a terme fraus a grups de persones que comparteixen interessos.
La CNMV alerta que cal anar amb compte en usar les xarxes socials com a eina d'inversió
Per això, la CNMV alerta que cal anar amb compte en usar les xarxes socials com a eina d'inversió, ja que, segons apunten, poden afavorir que els defraudadors contactin un gran volum de persones a un cost relativament baix.
Segons indica, també és fàcil crear una pàgina web, comptes de correus electrònics i xarxes socials per contactar els seus potencials víctimes a través de missatges directes, fent-se passar per un negoci legal i regulat.
"Aquesta aparença de legalitat és el que convenç els inversors per confiar-hi els seus diners. És difícil rastrejar i identificar les veritables persones que es troben darrere de comptes falses. L'anonimat juga a favor dels estafadors", apunten des del supervisor.
El tercer consell que dóna la CNMV és que cal prendre precaucions davant d’ofertes d'inversió que no han sol·licitat. "Els potencials defraudadors busquen víctimes en xarxes socials, sales de xat i fòrums virtuals. Si veu un post al seu mur, un tuit que l’esmenta, un missatge directe, o un e-mail que no ha sol·licitat, ha de tenir extrema cura en respondre", avisa.
Moltes estafes fan servir 'spam' o correu massiu no sol·licitat per arribar a possibles víctimes. Els conceptes 'oportunitat', 'retorn garantit', 'alta rendibilitat' o altres de similars, abunden en aquests missatges que busquen atreure inversors".
El quart consell de la CNMV demana que sospiti dels fraus per afinitat. "Una de les tècniques que utilitzen els que pretenen promoure estafes en xarxes socials són els 'fraus per afinitat', que consisteixen a captar l'interès d'un grup virtual que està disposat a fer una inversió.
L'objectiu és 'caçar' els membres de grups identificables, com els grups d'edat avançats o professionals", apunta. Així, explica que a mesura que alguns membres accedeixen a fer la inversió, la resta se sent en confiança i tendeix a seguir el consell d'algú del mateix grup. De vegades, aquestes persones influents són part de l'estafa i procuren transmetre seguretat en el negoci que recomanen.
L'últim consell que donen en aquest apartat és ser curós amb la seva privacitat i la configuració de seguretat. "Els que fan servir les xarxes socials com una eina d'inversió han d'estar atents si aquests llocs protegeixen la seva privacitat i si eviten accions fraudulentes. Ha de tenir present que si no protegeix la seva informació personal, és possible que els defraudadors intentin accedir a aquestes dades", conclou.
