L'inversor mitjà comença a sucar els peus, a veure si l'aigua torna a estar prou serena per tornar a la renda variable. Que el ral·li de les borses (especialment les nord-americanes) des dels seus mínims de març no us enganyi: "No penseu a invertir, tret que estigueu disposats a mantenir posicions durant els pròxims 10 anys".
Noticia relacionada
Ho diu Mark Hulbert, guru i columnista de MarketWatch. I ho diu per desinflar les esperances d'aquells inversors que esperen un altre mercat alcista després de la crisi del coronavirus, similar al que va venir després de la crisi financera mundial, que ha acabat sent el més durador de la història.
Hulbert no ho diu perquè una dècada serà el temps que trigarà la borsa a recuperar-se de la crisi de la pandèmia. Ho diu perquè assegura que la Història dóna suport a la seva afirmació. Actualment, després de resistir posicions en renda variable durant 10 anys, hi ha un 80% de possibilitats que la vostra cartera rendeixi millor que els bons. Si voleu augmentar aquest percentatge, haureu de mantenir la posició encara més temps.
Des de 1801, la renda variable ha batut a la renda fixa en un 71% de les ocasions, prenent com a unitat de mesura períodes de cinc anys. Hulbert pren el termini de cinc anys perquè és el període de temps per defecte que recomanen mantenir posicions tant gestors com assessors financers. "Aquest 29% restant de rendiment per sota dels bons continua sent inacceptablement elevat", afirma.
ELS BONS, UNA APOSTA MÉS SEGURA AL SEGLE XIX
I si busqueu un 95% de probabilitats de batre els bons? "La Història ens ha ensenyat durant els dos últims segles que aleshores cal estar disposats a mantenir posicions en borsa durant 20 anys o més", apunta Hulbert. Però els bons mai no batran realment la renda variable, no?
Hulbert no n'està tan segur. "El rendiment dels bons a llarg termini sembla mediocre, com a molt, però també el de la borsa", assevera. I la renda variable no ha rendit sempre, i per defecte, millor que la renda fixa. Així ho constata una base de dades elaborada per Edward McQuarrie, professor emèrit de la Leavy School of Business de la Universitat de Santa Clarita (Califòrnia).
Les seves conclusions són clares: els bons van rendir al segle XIX bastant millor del que molts creuen. De fet, van arribar a batre la borsa en un 51% dels casos. Amb el segle XX, i especialment el XXI, va arribar la supremacia (a grans trets) de la renda variable... si l'inversor està disposat a acomiadar-se dels seus diners i tornar a recollir-los 20 anys després.
