L'acumulació de diversos factors, molts inèdits, però tots interrelacionats, estan generant un entorn de gran incertesa econòmica que augmenta de manera significativa el risc de recessió a curt termini. Un escenari que es podria produir als primers trimestres del 2023 tant als EUA com a Europa. És la previsió d'Inversis, que estima una retallada de 0,5 punts del PIB global per tancar l'any al 2,4%.
La companyia considera que l'economia mundial s'enfronta a un fre nou en les expectatives de creixement a causa de la suma de diversos factors, principalment la guerra a Ucraïna, la inflació i l'alça de tipus d'interès, als quals s'uneixen un desproveïment global en molts sectors productius i la debilitat de l'economia xinesa que segueix arrossegant les restriccions COVID, segons ha explicat el seu estrateg en cap macroeconòmic, Ignacio Muñoz-Alonso, durant l'exposició de la seva visió global i regional de l'escenari macroeconòmic actual sobre la qual prepara el seu estratègia d'inversió per al quart trimestre del 2022.
Pel que fa al creixement econòmic, calcula que el PIB dels EUA se'n ressentirà de manera notable ja el 2022, amb una rebaixa del seu PIB de l'1,5%, respecte a les previsions de meitat d'any per tancar-lo amb només dues dècimes en positiu. La solidesa de diversos sectors i la tensió del mercat laboral estan evitant que, de moment, la seva economia entri en recessió, però les decisions de la Fed podrien provocar que aquest escenari es materialitzi al llarg del 2023. En tot cas, s'espera que, si es produeix, aquesta recessió sigui relativament curta i que l'economia nord-americana torni a terreny positiu el 2024.
A Europa, encara que millora les previsions de creixement un 0,2% fins al 2,8%, tampoc no es pot descartar una recessió amb l'arribada del 2023. L'economia de la zona euro comença a donar símptomes d'esgotament després de dos trimestres durant els quals ha registrat creixements per sobre del que s'esperava. L'impuls que va suposar fins a mig any la contribució dels fluxos comercials, la relaxació dels colls d'ampolla i l'aixecament de les restriccions COVID es frena ara amb la pressió inflacionista, la pujada de tipus i sobretot la incertesa del subministrament de gas i l'evolució de la guerra a Ucraïna.
INFLACIÓ MÉS INTENSA
La majoria dels analistes coincideixen amb Inversis que l'espiral de preus de l'últim any, lluny de ser un episodi temporal, tindrà caràcter global i més pronunciada del previst inicialment. Tot i això, les causes d'aquesta inflació són diferents depenent de cada regió.
En el cas dels EUA té un origen més endogen, provocat per la tensió entre oferta i demanda agregades, resultat de les polítiques expansives implementades durant la pandèmia i l'estrenyiment consegüent dels canals d'oferta. Tot i que la tendència des del juny mostra una normalització de les cadenes productives, el continu augment de la inflació subjacent ha esdevingut el principal motiu de preocupació de la Fed.
En el cas de la zona euro, la inflació continua dominada per factors d'oferta. Especialment la caiguda del subministrament de gas que n'ha disparat fins a 10 vegades el preu i un estiu especialment sec que està afectant el transport, l'agricultura i la refrigeració de les centrals nuclears. Aquest escenari fa preveure una inflació alta, al voltant del 9%, xifra que es podria superar si es complica l'accés a fonts alternatives d'energia durant l'hivern.
Amb aquest escenari, Inversis ha fet referència al paper dels bancs centrals. Creu que tot apunta que la Fed mantindrà la política de pujades agressives de tipus d'interès per doblegar la inflació encara que sigui a costa de provocar una recessió econòmica als EUA. Per a final d'any les projeccions de la Reserva Federal apunten a dues noves pujades, en total 1,25 punts, cosa que elevaria els tipus per sobre del 4,4%. L'objectiu d'assolir una inflació del 2% s'endarreriria el 2025.
A diferència de la Fed, el BCE s'enfronta a una economia que encara no ha recuperat els nivells prepandèmia i, per tant, més vulnerable. El gir d'actitud, prioritzant tipus de balanç, fan pensar en una consolidació de les inèrcies inflacionàries a Europa. El BCE continuarà dins del camí emprès, podent potser fixar els tipus de dipòsit en l'1,75% a principis del 2023 per fer una pausa i gestionar la desacceleració, possible recessió, que aquesta decisió pot comportar.
ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ
Amb la incertesa actual, l'estratègia d'Asset Allocation d'Inversis per al quart trimestre del 2022 passa per la cautela en renda variable i recuperar el benchmark en renda fixa, encara que no estigui exempt de turbulències.
En aquest sentit, assenyalen que la renda fixa continua corregint des de principi d'any, encara que la inversió de les corbes ofereix una finestra de seguretat per a inversors conservadors. La presa de posicions amb durades curtes ja pot començar a oferir alternatives als inversors amb liquiditat que optin per reduir riscos en les circumstàncies actuals. Cauts sobre l'efecte dels tipus sobre crèdit corporatiu a mitjà termini per l'impacte de la desacceleració sobre ingressos corporatius i l'enduriment de les condicions financeres. En aquesta línia, Inversis es decanta pels bons de més qualitat creditícia a Europa i als dels EUA i per les empreses amb poc palanquejament i balanços sòlids.
Pel que fa a la renda variable, les accions continuen patint el càstig de la incertesa i en un entorn molt volàtil marcat pels tipus d'interès, el risc de recessió, la rotació de les carteres a renda fixa i les taxes de descompte més grans. Tot i així, pot ser una bona opció. Es proposa esperar tenir més visibilitat sobre creixement i ingressos corporatius abans de reprendre posicions neutrals en renda variable.
