Greenspan alerta d'una bombolla al mercat de bons: "Els tipus reals són insostenibles"

"Els tipus reals a llarg termini són massa baixos i, per tant, insostenibles", assegura Greenspan en una entrevista que publica 'Bloomberg'. I és igual la metodologia emprada per a això, la conclusió és la mateixa. "Quan es moguin a l'alça és probable que ho faran ràpidament. Estem experimentant una bombolla, no en els preus de les accions, sinó en els preus dels bons. Això no està descomptat pel mercat", adverteix.

El que fos màxim responsable de la política monetària nord-americana entre 1987 i 2006 avisa del perill que corren els inversors de bons. L'IPC es va situar en l'1,6% en la primera economia mundial el passat mes de juny, mentre que el bo a 10 anys cotitza amb una rendibilitat del 2,3%, amb el que la diferència (la rendibilitat real) ofereix un marge reduït per als inversors.

Greenspan: "El veritable problema és que quan caigui la bombolla del mercat de bons, els tipus d'interès a llarg termini augmentaran"

La situació és fins i tot més extrema en l'Eurozona, on el Banc Central Europeu (BCE) encara no ha iniciat la normalització dels estímuls, que es mantenen amb compres d'actius amb fins a 60.000 milions d'euros mensuals, tipus d'interès de referència al 0% i tipus marginal de dipòsit en el -0,4%. En aquest cas, l'IPC de l'àrea monetària es va quedar en l'1,3% al juliol, mentre que el bo espanyol està en l'1,49% i l'alemany en el 0,53%. És a dir, cotitza en negatiu en termes reals, la qual cosa es coneix com un fenomen de 'repressió financera' que alimenta les crítiques des d'Alemanya, encapçalades per Wolfgang Schäuble, ministre de Finances i soci de la canceller Angela Merkel.

"El veritable problema és que quan caigui la bombolla del mercat de bons, els tipus d'interès a llarg termini augmentaran", insisteix Greenspan. Això portaria a un enfonsament dels preus del deute -té relació inversa amb la rendibilitat-. No és el primer que alerta d'això. Fa un any Bill Gross, gestor de Janus Capital, va assegurar que al mercat de renda fixa s'ha generat una "supernova que explotarà". Per la seva banda, Ignacio de la Torre, economista cap d'Arcà, va avisar a l'octubre que "la bombolla més gran és a punt d'explotar amb el risc de crisi financera", fent referència a la situació dels bons.

MÉS DEUTE QUE MAI

El món s'enfrontarà a aquesta nova realitat quan es reverteixin els estímuls. La Fed, que ja va iniciar la normalització de tipus fins a la forquilla d'entre l'1% i l'1,25% en el 'preu del diner', té ara com a meta la reducció del seu balanç, que aconsegueix els 4,5 bilions de dòlars. Xifres similars a les quals maneja el BCE, encara que en aquest cas trigarà a 'ficar-li mà', perquè almenys fins a desembre seguirà la compra d'actius. No obstant això, el seu president, Mario Draghi, ja ha posat damunt la taula els primers indicis del viratge futur de la seva política.

Cada vegada que hi ha hagut una pista en aquesta direcció, s'ha deslligat una breu ona de vendes en la renda fixa, mostrant el que podria estar per venir. De fet, el deute viu a escala mundial aconsegueix els 217 bilions de dòlars -una mica més de 180 bilions d'euros-, el 327% del PIB mundial, segons l'últim monitor de deute global de l'Institut Internacional de Finances (IIF). Un muntant rècord que s'ha aconseguit amb la liquiditat que han proporcionat els bancs centrals per superar la crisi financera, però que ara hauran de retallar. Tot un desafiament que alimenta els pitjors presagis, com el d'Alan Greenspan.