Es pot entendre realment la crisi com una oportunitat? Els inversors estrangers semblen creure que sái. Les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19 no han frenat aquest col·lectiu, tot el contrari. De fet, Espanya va experimentar un augment del 5% de la inversió estrangera durant l'any passat.
Tant les empreses com els empresaris entenen que les millors oportunitats d'inversió no sempre es troben al seu país d'origen, de manera que busquen inversions que valguin la pena en països estrangers, expliquen des de MoneyTransfers, que han analitzat les dades més recents de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) per establir quins països del món es van beneficiar més i menys de les entrades d'inversió estrangera directa el 2020. Operacions que "poden impulsar significativament les perspectives econòmiques d'un país receptor", asseguren.
Dels 37 països examinats per a la investigació, 28 van experimentar una disminució interanual de la inversió estrangera entrant el 2020. "A causa de la turbulència mundial i la incertesa econòmica que va causar la pandèmia de la Covid-19 l'any passat, tant les empreses com els empresaris van ser més reticents que mai per invertir fora de les seves fronteres nacionals", expliquen. No obstant això, a Espanya, que ocupa el lloc 18 del món, l'entrada d'inversió estrangera directa va ser de 8.900 milions de dòlars el 2020, xifra que suposa un lleu augment en comparació amb els 8.500 milions que es van registrar el 2019.
La Xina va ser el major beneficiari de la inversió estrangera entrant al món l'any passat, amb 212.500 milions de dòlars. Un augment del 14% respecte als 87.200 milions de l'any anterior. En segon lloc es troba els Estats Units. Van ser els segons majors receptors d'inversió estrangera el 2020, amb 177.100 milions. Tot i que va ser una suma considerable, va representar una caiguda del 37% en comparació amb 2019, quan es van acumular 282.100 milions de dòlars. Luxemburg és el país europeu amb la classificació més alta, al quart lloc de tot el món. El 2020, la seva economia es va beneficiar d'una injecció de 62.000 milions de dòlars procedents de la inversió estrangera directa. De tots els països analitzats en la investigació, va experimentar el major augment interanual, del 319% registrant 47.200 milions més enfront de les xifres de 2019.
Índia (64.400 milions), Alemanya (35.600 milions) i Irlanda (33.300 milions) es troben entre els altres països que van obtenir més de 3.000 milions de dòlars de les entrades d'inversió estrangera durant el passat any, ocupant el tercer, cinquè i sisè lloc, respectivament. Curiosament, dels països avaluats, Finlàndia, a la posició 29, és el que va patir la caiguda interanual més gran d'inversió estrangera entrant, del 81%. El 2020, van equivaler a 2.600 milions, significativament menys quan es comparen amb els 13.500 milions que es van generar el 2019. A l'altre extrem, al lloc 33, es troba Lituània. El país només va acumular 478 milions d'inversió estrangera el 2020, xifra que va significar 722.000.000 menys que l'any anterior.
TOT SÓN AVANTATGES?
Per què alguns països van registrar un augment de les entrades d'inversió estrangera directa mentre que altres van experimentar una disminució massiva? Segons la plataforma, tant l'inversor com el país amfitrió poden beneficiar-se de la inversió estrangera directa amb uns incentius destinats a fomentar als estrangers i al fet que el procés sigui igualment beneficiós per a ambdues parts.
Entre els avantatges per a les empreses inversores i el país amfitrió es troben la diversificació de mercat, els incentius fiscals, l'estimulació de l'economia, les majors oportunitats d'ocupació, uns costos laborals més baixos onades preferències aranzelàries. "La majoria d'aquests avantatges se centren en la reducció de costos i de riscos per a les organitzacions, mentre que els beneficis per als països amfitrions són principalment econòmics", diuen.
Encara que a la majoria dels països hi ha una legislació específica per maximitzar els avantatges i minimitzar els desavantatges de la pràctica, hi ha alguns inconvenients que encara persisteixen, independentment de les polítiques nacionals o dels acords internacionals. Entre ells s'inclouen que les empreses locals estan sent desplaçades o la repatriació de beneficis.
"Si les grans corporacions ingressen al mercat d'un nou país, poden desplaçar les empreses locals. Les empreses més petites poden tenir dificultats per mantenir-se al dia i, en última instància, no podran operar al ritme que ho feien abans de la inversió. a més d'això, hi ha la possibilitat que l'empresa inversora no reinverteixi els guanys al país amfitrió, cosa que significa que hi ha grans sortides de capital del país amfitrió. a causa d'això, molts països han creat lleis que restringeixen la inversió estrangera directa i la repatriació de guanys", assenyalen.