- Els títols pugen un 3% i tenen un potencial d'entre un 5% i un 6% addicional, segons Buy & Hold
- La gestora explica que la fusió beneficiarà els inversors d'aquests bons
L'escassetat d'oportunitats en renda fixa s'ha convertit en un drama per als inversors més conservadors. Tant minoristes com institucionals. No obstant això, encara hi ha joies amagades que permeten a alguns fons obtenir altes rendibilitats en un entorn de tipus al 0% i amb l'amenaça d'una caiguda imminent dels preus al moment de la història en què més deute hi ha en circulació.
- 1,78€
- 2,65%
Una d'aquestes perles ha sorgit de la desconfiança, anys enrere, al sector financer espanyol. Es tracta de Banc Mare Nostrum (BMN), que va emetre deute subordinat amb un cupó al 9% anual el 2016 amb venciment el 2026 amb l'objectiu de reforçar els seus nivells de solvència. No obstant això, té una finestra de cancel·lació el 2021.
"Tenim la seguretat que a la primera oportunitat de cancel·lació -que és en aquesta data- aquesta es durà a terme per Bankia, ja que està fora de mercat finançar-se a semblant tipus d'interès", expliquen en Buy & Hold, gestora de filosofia 'value' en què aquest bo és la principal posició de la SICAV Pigmanort, un vehicle mixt, i que és la segona més gran de la SICAV BH renda fixa, de renda fixa. La companyia també té una SICAV de renda variable, Rex Royal Blue. En els tres casos llançarà fons que replicaran aquestes estratègies.
El bo ja cotitzava molt per sobre de la par, al 121%, el 27 de juny. És a dir, el dia en què es van concretar les condicions de Bankia i BMN, valorant aquesta última entitat en 825 milions d'euros. Durant les dues setmanes següents, el preu del bo puja un 3% fins al 125%, cosa que suposa una rendibilitat pròxima al 3% tenint en compte el cupó. No obstant això, el potencial és més gran. "Seguim convençuts que ens queda un recorregut de cinc o sis punts addicionals de revaloració en aquest bo, sense tenir en compte els interessos que ens paga", afegeix la gestora liderada per Julián Pascual, Rafael Valera, Antonio Aspas i José María Sainz- Pardo, que té sota gestió 165 milions d'euros als seus SICAVS i que va rebre el mes passat l'autorització definitiva de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per constituir-se com a gestora.
ENCARA QUEDA POTENCIAL
La hipòtesi sobre un retorn addicional via preu del bo del 5% o del 6% en el bo de BMN es basa en l'impuls esperat quan passin a denominar-se 'Bankia'. És a dir, quan es dugui a terme la fusió i el banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri assumeixi les obligacions d'aquests títols de deute anticrisi. "Aquests punts de rendibilitat els tenim tan clars, perquè Bankia té un bo amb el mateix rang de prelació de cobrament -deute subordinat- que el de BMN, però prop de tres anys de venciment més extens, i que en lloc de cotitzar al 2,8% que és en què es troba BMN, cotitza a l'1,6% de TIR -taxa interna de tornada-, i aquesta diferència de rendibilitat portada a valor present, ens suposa més d'un 5% de guany", expliquen en Buy & Hold.
Així, malgrat l'entorn de tipus baixos que marquen les polítiques del Banc Central Europeu (BCE) i la por d’una caiguda generalitzada dels preus quan les normalitzi, encara hi ha joies al mercat de renda fixa. Per exemple, aquests bons de BMN, que van patir tot i així quan es va especular que Bankia era un dels pretendents del Popular. Però més enllà d'aquest sotrac, els bons donaran una rendibilitat de més del 30% entre preu i cupó als primers inversors que van comprar els títols.
Això suposa un oasi en la indústria de la gestió d'actius. De fet, els darrers anys han posat de manifest que també es pot perdre diners en renda fixa. Per exemple, en el segment de plans de pensions privats, segons dades d'Inverco, dos de cada tres vehicles el univers d'inversió del qual és únicament el deute que registren pèrdues durant l'últim any.