Tíbia resposta dels mercats a la moció de confiança plantejada pels tories contra Boris Johnson. El primer ministre britànic va aconseguir superar la votació, encara que amb un recompte més ajustat del previst. Molts membres del seu partit no volen que segueixi després de l'escàndol del 'partygate', és a dir, per les festes que es van organitzar a Downing Street en plena pandèmia de Covid-19, encara que de moment Johnson seguirà com a inquilí del número 10. El premiere i el seu futur no preocupen tant com l'esdevenir de l'economia del Regne Unit.
"La lliura amb prou feines va reaccionar al resultat de la votació de confiança. Els mercats estan més preocupats per la direcció de l'economia del Regne Unit i els intents del Banc d'Anglaterra per solucionar la situació", indiquen els experts de CMC Markets al seu informe diari.
I no només la lliura ha mostrat una resposta tímida. Com explica Sophie Lund-Yates, analista en cap de renda variable de Hargreaves Lansdown, “l'FTSE 100 ha superat en gran mesura el drama polític de la votació de censura, evitant una reacció dramàtica”.
A parer seu, "l'agitació política sempre deixa una empremta en la confiança dels inversors britànics, però l'abast dels moviments del mercat dependrà de la rapidesa amb què es posi fi a la saga". Com explica, "encara hi ha molta incertesa sobre l'estabilitat del govern actual, i fins que no desaparegui aquest nerviosisme, el mercat tindrà dificultats per trobar el seu lloc".
Ara s'especula que el resultat de la votació podria acabar debilitant encara més l'economia, si el primer ministre pren mesures per reforçar la posició política entre el partit. "Això podria incloure una postura més dura cap a la UE en termes de comerç i el protocol d'Irlanda del Nord, i mitjançant la retallada d'impostos que afegiria pressió a la inflació i també al Banc d'Anglaterra perquè pugi més tipus d'interès", pensa Lund-Yates.
Des de Rabobank apunten que "igual que els sondejos d'opinió mostren que el públic del Regne Unit vol desfer-se d'aquest govern, però segueix aquí, el partit tory vol desfer-se de Johnson, però segueix aquí, per ara. Tot i això, sembla ferit de mort" i ara els experts de l'entitat holandesa veuen possible "que se'n vagi abans d'un any".
"Encara que Johnson en va sortir victoriós, el desencadenament de la votació de confiança en si mateixa juntament amb el fet que el 41% dels diputats tories no li donen suport són fets políticament corrosius que deixen el primer ministre ferit. La història suggereix que això podria marcar el principi de la fi del seu temps com a 'premiere'", destaca per la seva banda Victoria Scholar, responsable d'inversions d'Interactive Investor.
És més, assenyala que "atès que els mercats odien la incertesa per sobre de tot, el fet que la lliura esterlina pugés dilluns al matí després que es desencadenés el vot de censura parla de la manca de popularitat de Johnson entre els inversors".
Així mateix, els estrategs de JP Morgan també creuen que tot i que Johnson ha promès "seguir colpejant" i és probable que segueixi al seu lloc a curt termini, "la votació dona importants dubtes sobre la seva permanència com a líder". Com apunten, "suposant que pugui guanyar prou temps", el resultat (211 vots a favor i 148 en contra, és a dir, que un 41% dels seus diputats s'han rebel·lat contra ell) "augmenta la possibilitat que la política fiscal es flexibilitzi encara més en un intent de revertir la situació. Si no és així, podria veure's obligat a abandonar el càrrec i els conservadors triarien un nou líder (i, per tant, un nou primer ministre)”.
A Berenberg, per part seva, destaquen que ha sobreviscut, però té la seva autoritat "disminuïda". Creuen els analistes de la companyia alemanya que "s'acosten temps sorollosos", perquè ara els diputats rebels "podrien amenaçar de paralitzar l'agenda legislativa del govern, cosa que debilitaria encara més la posició dels conservadors a les enquestes i augmentaria la pressió sobre Johnson".
QUI PODRIA SUBSTITUIR JOHNSON?
"Per contrarestar aquest moviment, cal esperar que Johnson dugui a terme una important remodelació del seu govern per intentar apuntalar el suport i recuperar el seu control sobre el partit", destaquen. Tot i això, també creuen que el que ha passat l'ha "debilitat" molt, per la qual cosa a Berenberg fan les seves apostes sobre qui podria ser el successor de Boris Johnson en cas que tot això acabi traient-lo de Downing Street.
Hi ha quatre conservadors que, per ara, lideren les apostes (en aquest ordre):
1. Jeremy Hunt
Acèrrim pro-UE, Hunt va perdre enfornt de Johnson a l'elecció de lideratge de juliol de 2019. És l'actual president del Comitè Selecte de Salut i Atenció Social. És vist com una aposta segura -l'anti-Boris- en haver ocupat diversos llocs al gabinet des del 2010. Socialment i econòmica liberal, amb ell no hi hauria grans canvis en la direcció de la política econòmica del Regne Unit. Buscaria un to més constructiu amb la UE, però mantindria una línia dura contra Rússia. I encara que els votants de centreesquerra i centredreta li donarien la benvinguda, els conservadors de base pro-Brexit podrien estar descontents en veure Hunt com una desventurada Theresa May 2.0.
2. Liz Truss
La conservadora reconvertida en brexiteer podria avivar les tensions entre el Regne Unit i la UE per demostrar les seves credencials. Probablement és l'aliada més veterana de Boris, per la qual cosa podria ser un punt de trobada per als seus (antics) partidaris. Actualment és Secretària d'Estat d'Afers Exteriors, de la Commonwealth i de Desenvolupament. El seu objectiu seria convertir-se en una Thatcher 2.0: seguiria una línia dura contra Rússia, tractaria la UE amb recel i festejaria Washington. Amb ella, és probable que es produeixin retallades d'impostos i de desregulació; és molt apreciada pels membres de base del partit pro-Brexit. De vegades és propensa a la manca de detalls en qüestions clau, se la considera eficaç a l'hora d'impulsar polítiques.
3. Tom Tugendhat
És el més destacat dels outsiders. Podria ser vist com un nou començament per a un partit sumit a l'escàndol pel partygate. Pro-UE, és president del Comitè Selecte d'Afers Exteriors. Compta amb una distingida carrera militar: ha servit a l'Iraq i l'Afganistan. És vist com una persona seriosa que alberga una oberta aversió per Johnson. No té experiència en un lloc d'alt nivell, la qual cosa pot ser un risc pels desafiaments actuals. Mostra poques posicions fermes en matèria de política econòmica: és una incògnita. És probable que adopti una postura de falcó respecte a la Xina i una línia dura respecte a Rússia. No és gaire conegut pel públic en general, cosa que podria suposar un risc electoral.
4. Penny Mordaunt
És partidària del Brexit, però podria adoptar una línia conciliadora en assumptes de la UE. Econòmicament i socialment liberal, no és gaire coneguda pel públic en general, possiblement perquè Johnson li ha negat un escenari. És molt apreciada pel partit i per les bases, per això podria ser vista com una candidata d'unitat per als votants centristes.