Els mercats no s'esperaven el que ha passat amb els bancs i per això tampoc no estan gens convençuts amb les mesures que han anunciat aquest cap de setmana les autoritats nord-americanes per afrontar la situació. Això està fent que les borses europees es continuïn enfonsant aquest dilluns (especialment l'IBEX i el FTSE MIB italià, on el pes de les entitats financeres és més gran) i que els futurs nord-americans hagin passat d'anticipar fortes alces després de les caigudes de finals de la setmana passada a cotitzar plans.
Teòricament, les pujades de tipus eren una bona notícia per als bancs i, mentre que sí que ha preocupat el seu efecte econòmic i la possibilitat que provoquessin una recessió, no existia el temor que això donés lloc a una crisi bancària.
La fallida de Silicon Valley Bank (SBV) provocada per l'impacte d'una política monetària summament agressiva per part de la Reserva Federal (Fed) ha estat, per tant, una 'sorpresa' majúscula, i la rapidesa amb què han actuat les autoritats nord-americans, lluny de tranquil·litzar, espanta encara més.
La crisi bancària es va desencadenar després que SVB cristal·litzés una pèrdua de 1.800 milions de dòlars en una cartera de bons de 21.000 milions, espantant inversors i clients. "El prestador del sector tecnològic va adoptar una postura sobre els tipus d'interès l'any passat i va calcular malament el nivell esperat de pujades de tipus per part de la Reserva Federal, fet que li va comportar fortes pèrdues. A més, l'augment del cost de finançament i la volatilitat dels mercats financers, que va provocar una escassetat d'OPI, van dificultar la vida de molts dels clients de noves empreses tecnològiques d'SVB, alguns dels quals van retirar els seus dipòsits, pressionant SVB", explica Victoria Scholar, directora d'inversions de Interactive Investor.
El Departament del Tresor ha designat aquest cap de setmana tant SVB com Signature, el banc especialitzat en 'criptos' també fallit la setmana passada, com a sistèmics, i ha anunciat un pla per donar suport als dipositants.
Així, aquests tindran ple accés als seus dipòsits com a part de les múltiples mesures aprovades. El fons d'assegurança de dipòsits de l'FDIC s'utilitzarà per cobrir els dipositants, molts dels quals no estaven assegurats a causa del límit de 250.000 dòlars dels dipòsits garantits.
Juntament amb aquesta mesura, la Reserva Federal també ha dit que està creant un nou Programa de Finançament Bancari a Termini destinat a salvaguardar les institucions de la inestabilitat del mercat provocada per la fallida de l'SVB.
ENCERTADES O NO ENCERTADES?
Goldman Sachs considera, directament, que aquestes mesures es queden curtes en comparació amb les que es van adoptar durant la crisi financera del 2008.
Juan José Fernández-Figares, analista de Link Securities, creu que són encertades. "Si bé és cert que tant l'SVB, l'activitat del qual estava molt lligada a l'operativa del capital risc i al món de les empreses emergents tecnològiques i biotecnològiques, com el Signature Bank, que es mou al món de les criptodivises, són casos molt puntuals", també ho és que els diners són molt porucs i que el risc que la 'correguda bancària' patida per l'SVB es pogués estendre a altres entitats, especialment als bancs petits i regionals, era una possibilitat que els reguladors han volgut evitar a tota costa”.
SVB era la setzena major entitat bancària dels EUA -la més gran que fa fallida des del 2008- i la revista Forbes va declarar el banc com un dels millors del país el 2022.
"Això evidencia que quan els dipositants d'una entitat hi perden la confiança, importa poc la fortalesa i la capitalització, com s'ha demostrat en aquest cas i en molts altres anteriors", apunta Fernández-Figares.
