Això no s’atura. L'obertura a la baixa a Wall Street no ajuda les borses europees, que veuen com les caigudes s’aguditzen. L'IBEX cau en aquests moments gairebé un 4% i perd el suport clau de 8.200 punts. El Dax, el principal índex de la borsa alemanya, també cau més d’un 3%, mentre que als EUA els principals índexs perden entre un 1% i 2%. Es tracta d’un dilluns negre per als mercats.
Als Estats Units, Wall Street va tancar la sessió de divendres amb pèrdues destacades, que van ser encara més rellevants en el cas de l'índex tecnològic Nasdaq. En tancar la sessió, el Dow Jones va baixar un 1,29%, l’S&P 500 va retrocedir un 1,85% i el Nasdaq va perdre un 3,25%.
Durant la setmana, Wall Street va experimentar forts descensos, que per al Nasdaq van ser del 5,4%, amb les quatre últimes jornades en negatiu. La caiguda setmanal va ser del 3,1% per a l’S&P 500 i de l'1,6% per al Dow Jones. La setmana va estar marcada per les fortes caigudes de les tecnològiques després d'alguns resultats decebedors, i la incertesa en relació amb l'economia, accentuada per l'informe d'ocupació.
L'IBEX, el Cac i el Dax cauen tots tres al voltant d'un 3%. Recordem, a més, que l'índex de la locomotora europea va perdre aquesta setmana passada nivells de suport i que Alemanya té el pes que té..., per la qual cosa, per descomptat, aquesta no és una bona notícia. A més, Grècia es troba en el punt de mira, amb caigudes ni més ni menys que del 6%, i els bancs del país experimenten fortíssimes retallades. Els ministres de finances de la zona euro es reuneixen aquest dijous per analitzar l'evolució de les reformes del rescat per desbloquejar una nova ajuda financera al país. Està previst que els representants dels creditors tornin a viatjar al país hel·lè al voltant del 15 de febrer, segons informa Reuters.
«Tots estem centrant els nostres esforços a acabar la revisió per al 26-28 de febrer», ha dit el ministre de Finances grec, Euclid Tsakalotos.
«El més important és que ells (els creditors) entenguin els compromisos del Govern... La posició del Govern és que no hi hagi retallades en les pensions», ha dit als periodistes.
Per la seva banda, el vicepresident grec, Valdis Dombrovskis, ha afegit que els debats amb la Comissió Europea (CE) «són constructius. Estem fent progressos en tots els assumptes rellevants», incloent-hi les pensions i la reforma de l'administració pública.
L'ESPIRAL DE LA MORT
L'economia global sembla estar atrapada en una «espiral de la mort» que podria conduir a un augment de la feblesa dels preus del petroli, a la recessió global i a un mercat baixista seriós, han advertit els analistes de Citi.
«El món sembla que està atrapat en una espiral de la mort», assenyala en un informe l'estrateg de Citi Jonathan Stubbs. Alguns experts –incloent-hi els de Citi– s'han tornat pessimistes en relació amb l'economia mundial aquest any, després d'aquesta arrencada de 2016 tan negativa, marcada per la caiguda del cru i per les tensions a la Xina, així com pel temor del que pugui passar amb la política monetària nord-americana.
«La fortalesa en el dòlar nord-americà, la feblesa dels preus del petroli i de les matèries primeres, un comerç mundial més feble, la feblesa als mercats emergents..., i així, fins a l'infinit. Això portaria a un “Oilmageddon”, a una recessió global “significativa i sincronitzada” i a un mercat de renda variable baixista», afegeix Stubbs.
Aquest expert afegeix que els estrategs de Citi pronostiquen que el dòlar s'afeblirà aquest 2016 i que els preus del petroli probablement tocaran fons, la qual cosa podria oferir una mica de llum al final del túnel.
«L'espiral de la mort no interessa a ningú. Al final, probablement, prevaldrà un comportament racional», conclou Stubbs.
I MENTRESTANT, ELS BANCS CONTINUEN CAIENT EN PICAT
I mentrestant, els bancs europeus continuen caient en picat. Com comenta José María Rodríguez, analista de Bolsamanía, «si observem el gràfic setmanal de l'índex sectorial de bancs europeu, l’SX7E, podem veure com aquest acumula caigudes del 24% des que va començar l'any».
Aquest expert afegeix que «la formació de volta en forma de doble cim, d'implicacions baixistes, ja s'ha complert». Però és cert que la teoria dels gràfics parla d'objectius mínims «teòrics» de caiguda. Des dels màxims del 2014, l'índex ha caigut un 40%. Arribats a aquest punt, i tenint en compte que la zona de suport de 105-106 punts (61,8% de retrocés de Fibonacci) s’ha deixat clarament enrere, ja no trobem nivells de suport importants fins als mínims del 2012, de 72 punts. Amb això no volem dir, ni molt menys, que s’hagi de caure fins aquí; només volem dir el que volem dir: que ja no hi ha suports importants fins als mínims del 2012. Si s’acaba restant la totalitat de l'últim gran impuls alcista, estaríem parlant d'una caiguda addicional del 25%.