El rendiment dels bons nord-americans torna a repuntar amb força, cosa que mostra que els inversors s'estan desfent fins i tot dels seus actius més segurs. La Xina està entre ells? S'especula que el país asiàtic pot estar venent bons com a represàlia pels aranzels de Donald Trump, cosa que exerceix pressió a l'alça sobre les rendibilitats.
Concretament, el rendiment dels bons a 10 anys puja fins al 4,37%. Els analistes suggereixen que això es deu a la preocupació per l'agressiva política aranzelària de l'administració Trump i la venda de bons del govern nord-americà per part de la Xina.
"El rendiment dels bons nord-americans repunta amb força, cosa que apunta que algú està desfent grans posicions en aquests actius. La Xina, potser?", es pregunten a Link Securities.
Com expliquen, "hi ha rumors als mercats que la Xina podria estar venent bons nord-americans en represàlia per l'actuació del Govern de Trump en matèria comercial. Tot i això, el repunt de la rendibilitat dels bons, sigui pel que sigui, pot donar la punta a una economia com la nord-americana que, tot apunta, s'està desaccelerant a marxes forçades".
Creuen que "el problema de tot el que està passant és que, al final, quan la tensió i la volatilitat als mercats de valors i de renda fixa s'eleva tant, alguna cosa es pot acabar trencant i, en aquesta ocasió la Reserva Federal (Fed) té molt menys marge d'actuació per acudir al rescat que en crisis anteriors, ja que l'alta inflació segueix sense remetre al país".
Els EUA han imposat a la Xina finalment un aranzel del 104%. La setmana passada, Trump va fixar un aranzel del 34% al gegant asiàtic, que va ser respost amb un altre d'igual magnitud per la Xina, cosa que va portar Trump a amenaçar amb una taxa addicional del 50%. Per part seva, la Xina va assegurar que "lluitarà fins al final" i que "mai acceptarà" les taxes del president nord-americà.
"Els rendiments dels bons del Tresor nord-americà a llarg termini han pujat malgrat que els actius de risc van experimentar més debilitament. La liquidació es va limitar al mercat de bons, cosa que suggereix que una correcció a les primes de termini va ser la causa del moviment. Els rumors sobre la venda d'actius nord-americans per part de la Xina, la reducció de l'exposició dels fons de cobertura al Tresor nord-americà i l'escassa demanda a la subhasta de bons del Tresor van ser possibles causes", assenyalen els analistes de Danske Bank.
Per la seva banda, els experts d'IG veuen "senyals d'estrès" al mercat de bons: "La irresistible força de la política comercial de Trump ha colpejat el mercat de bons, un objectiu inamovible. El continu augment dels rendiments dels bons nord-americans ha desmentit qualsevol indici que els aranzels de Trump a la Xina no estiguin causant gran preocupació entre els inversors de tot el món. Els costos de finançament dels EUA estan augmentant ràpidament, cosa que eleva la pressió sobre Washington perquè reaccioni d'alguna manera i alleugi la crisi creixent dels mercats financers”.
A Julius Baer comenten que els mercats de bons "han mostrat fluctuacions notables en les darreres dues sessions borsàries. Els rendiments dels bons governamentals experimenten una nova fluctuació i els diferencials de crèdit finalment mostren un impacte real de la pressió macroeconòmica i borsària".
Si bé creuen que la volatilitat persisteix i els diferencials encara es poden ampliar molt més des dels nivells actuals en un resultat més advers, afirmen que “els fonaments corporatius encara apunten a una situació manejable pel que fa a les conseqüències de les pèrdues creditícies”.
"No obstant, un enfocament més mesurat del risc creditici continua sent la nostra estratègia preferida en aquest moment. El funcionament ordenat dels mercats crediticis segueix sent clau i estem observant de prop nous senyals", afegeixen.