El pla d'Alemanya per limitar el preu del gas està tensionant els bons europeus, ja que el govern alemany està estudiant un paquet d'ajuda a llars i empreses davant dels preus elevats del gas, que suposarà el desemborsament per part de l'Executiu de 96.000 milions d'euros. La proposta va provocar ahir fortes pujades en els rendiments dels bons alemanys.
"La pujada d'ahir dels rendiments dels bons alemanys va espantar els agents del mercat, i el diferencial entre els rendiments dels bons alemanys i italians s'ha començat a estrènyer, cosa que significa que Alemanya, que abans es considerava el lloc segur dels bons, ja no és el lloc on els operadors es poden sentir còmodes quan miren el mercat de deute", comenta Naeem Aslam, director d'anàlisi de la companyia britànica AvaTrade.
Les mesures més destacades proposades per una comissió d'experts inclouen un xec a les llars al desembre i limitació de preus durant un any des del març. Per a les empreses, el topall al gas s'iniciarà al gener.
La despesa directa de 96.000 milions està inclosa en un pla més ampli presentat el mes passat, que està valorat en 200.000 milions d'euros i que no ha agradat a diversos països europeus pel risc de "fragmentació" del mercat únic.
Els experts d'Oxford Economics comenten que el pla suposa "un important suport fiscal addicional", tot i que afegeixen que "la incertesa sobre la implementació continua sent alta".
En aquest sentit, assenyalen que el govern alemany encara no ha pres una decisió definitiva i que les mesures podrien ser "impugnades per la Comissió Europea" per soscavar la competència lleial entre països de la UE.
Des de Danske Bank, afirmen que "els quantiosos paquets d'ajuda d'Alemanya han provocat la ira d'altres països de la UE que no tenen la mateixa potència fiscal i temen distorsions al mercat intern de la UE".
Segons la seva opinió, les ajudes que es plantegen "només començaran a sostenir l'economia a partir del 2023"; i remarquen que el finançament es planteja "mitjançant un 'pressupost ombra' (Fons d'Estabilització Econòmica - FSM), que sorteja el fre del deute".
D'altra banda, dubten que "els límits als preus de l'energia puguin evitar que l'economia caigui en recessió", encara que afegeixen que "és probable que sigui menys profunda" amb aquests ajuts.
En qualsevol cas, remarquen que "amb la disminució dels incentius per a l'estalvi d'energia, el risc de racionament de gas continua sent important a finals d'aquest hivern, cosa que afecta especialment els sectors que consumeixen molta energia, com la indústria química".
En analitzar l'efecte sobre la inflació, reconeixen que la taxa general baixarà, però observen "riscos que les altes pressions de la inflació subjacent continuïn durant un temps, a causa dels efectes de segona ronda i de la protecció de marges de les empreses".