La gestora Janus Henderson ha confirmat aquest dilluns que el repartiment de dividends del segon trimestre a Espanya va caure un 70,3%, fins als 1.900 milions de dòlars (1.606 milions d'euros). BBVA (1.170 milions de dòlars, equivalents a 989 milions d'euros), CaixaBank (460 milions de dòlars, uns 389 milions d'euros) i Ferrovial (260 milions de dòlars, uns 220 milions d'euros) van ser les empreses espanyoles que més van gratificar els seus accionistes. La gran absent del selectiu espanyol va ser Inditex, que va suspendre el dividend.
- 9,30€
- -0,02%
- 5,12€
- 0,67%
- 28,92€
- 0,28%
A escala mundial, els pagaments es van reduir un 22%, a 382.200 milions de dòlars (uns 323.026 milions d'euros), registrant el descens trimestral més marcat des de la crisi financera, i recordant els nivells que es van obtenir durant el mateix període de 2012.
Europa i el Regne Unit, amb un 40% en mitjana, van ser les zones més afectades, però els dividends van disminuir arreu del món, excepte a l'Amèrica del Nord, on les distribucions canadenques van mostrar especial resistència.
Janus Henderson espera ara una caiguda dels dividends globals en taxa general del 17% en el millor dels casos, arribant a 1,18 bilions de dòlars, la qual cosa suposa un descens del 19,0% en termes subjacents. Però avisa que en el pitjor dels casos els pagaments podrien enfonsar-se un 23%, fins a un total en taxa general de 1,10 bilions de dòlars. "2020 serà el pitjor any almenys des de la crisi financera", ha anticipat la firma.
"La majoria de les empreses europees reparteixen dividends una sola vegada a l'any, al segon trimestre, amb la qual cosa la cancel·lació del dividend té un enorme i desproporcionat impacte sobre el total anual", ha explicat la directora d'inversions de global equity, Jane Shoemake.
"Al 2021 pot existir un possible rebot a Europa. Quant al Regne Unit, la pujada serà inferior, ja que diverses empreses com Shell i BP han aprofitat l'oportunitat per reajustar els dividends a un nivell més baix", ha afegit.
Per sectors, la salut i les comunicacions van mostrar més resistència en l'àrea de pagament de dividends, al contrari que les companyies de finances i consum discrecional, que van ser les més vulnerables.
