La por s'escampa, però queden optimistes: "Les borses pujaran fins a cap d'any"

A l'espera de veure què acaba passant finalment, fa l'efecte que existeix certa distracció generalitzada sobre el rumb que prendran les borses, amb molt pocs que s'atreveixin a aventurar què passarà a curt-mitjà termini. Hi ha massa variables sobre la taula i totes semblen negatives. Proliferen també els dubtes sobre el Bexit. Si acaba 2020 sense un acord, seria el tret de gràcia d'un any per a oblidar.

"Amb la perspectiva d'un imminent pla d'estímul als Estats Units que disminueix dia a dia, l'augment de les taxes d'infecció que provoca restriccions més estrictes a tota Europa, i les escasses perspectives en relació amb una vacuna abans de mitjan any vinent, no és d'estranyar que els inversors comencin a posar-se una mica nerviosos", reconeix Michael Hewson, analista cap de CMC Markets a Londres.

Des que va començar la setmana, el mercat ha assistit als desacords entre demòcrates i republicans als EUA -el segon debat entre Donald Trump i Joe Biden, previst per a aquest dijous, finalment no es va celebrar per desacords sobre el format-, als anuncis de Johnson & Johnson i d'Eli Lilly, que han suspès els assajos de la seva vacuna contra la Covid i del seu tractament per a la malaltia, respectivament; a un increment constant de les mesures restrictives arreu del món (França ha imposat toc de queda a unes quantes ciutats, entre elles París); i a un 'punt mort' sobre el Brexit molt poc esperançador.

"LES BORSES PUJARAN"

Malgrat tot, encara hi ha qui 'es mulla' i s'atreveix a fer prediccions... i ho fan mostrant un optimisme que contrasta amb el sentiment negatiu generalitzat. És el cas del banc suís Julius Baer, que aventura categòricament que "les borses pujaran d'aquí a final d'any". La raó principal per a sostenir aquesta hipòtesi és que considera que no hi haurà confinaments generalitzats, si no que seran localitzats, com s'està veient fins ara, i això tindrà menys repercussió econòmica i, per tant, menys repercussió en la renda variable.

La previsió de Julius Baer xoca amb el que es va veure aquest dijous a les places europees, amb caigudes molt voluminoses precisament per aquest augment de restriccions. A més de França, el Govern d'Irlanda del Nord ha fixat plans per un mini-bloqueig de quatre setmanes, mentre que el Govern gal·lès es prepara per tancar la frontera amb Anglaterra. L'Executiu del Regne Unit, per part seva, s'està trobant amb resistència per implementar restriccions més estrictes a les ciutats de Manchester i Liverpool.

Així i tot, el banc suís insisteix que la situació actual és molt diferent a la de fa mesos, amb les taxes de mortalitat significativament més baixes en combinació amb un major coneixement de les vies de transmissió. "Les taxes de mortalitat més baixes impliquen que els grups de risc, especialment els ancians, poden ser protegits més eficaçment", subratlla.

"Pel que fa a la propagació del virus, les habitacions mal ventilades i els llocs abarrotats de gent, en combinació amb converses a curta distància, exerceixen un paper important. Els països de l'Àsia oriental han mostrat el camí. Les màscares obligatòries i el distanciament social, juntament amb les proves i el rastreig, són molt més eficaços que els tancaments econòmics generalitzat", insisteix.

Sobre la base d'aquestes conclusions, aquests experts consideren que les mesures "selectives" de les autoritats haurien de tornar a situar les taxes de reproducció del virus per sota d'1 (és a dir, contenir el virus), permetent que es reprengui la major part de l'activitat econòmica. "Els tancaments selectius alentiran la recuperació durant les pròximes setmanes, però això hauria de ser temporal", conclouen.