• El nom del candidat de centre-dreta serà fonamental per ponderar les possibilitats de Le Pen
  • El Cac es manté tranquil, amb lleugeres caigudes a l'any de l'1,50%
marine le pen

Les eleccions franceses, que se celebren a principis del proper any (23 d'abril), passen a escena després que Nicolas Sarkoky hagi quedat fora de la carrera per liderar el partit conservador en la primera volta de les primàries. François Fillon i Alain Juppése disputaran ara el liderat en la segona volta mentre Sarkozy ha anunciat que recolzarà a Fillon.

Alguns diuen que el fracàs de Sarkozy reforça les possibilitats d'un triomf del centre-dreta en la batalla amb Marine Le Pen, del Front Nacional. Per a alguns analistes, la postura de Sarkozy en determinats aspectes, com la immigració, havia tendit a radicalitzar-se i a semblar-se, perillosament, a la de le Pen. Ara, François Fillon, que ha guanyat aquesta primera volta de les primàries imposant-se pel 44,1% dels vots, oferirà una alternativa de dretes més moderada, encara que el fons seguirà sent dur, segons els analistes polítics.

El triomf de Fillon en les primàries del centre-dreta oferiria una alternativa més moderada i amb més possibilitats de guanyar a Marine Li Pen

El triomf dels anomenats "populismes" al Regne Unit (amb la votació a favor del Brexit) i als Estats Units, amb l'arribada de Donald Trump, fa témer que Marine Le Pen, líder del partit d'extrema dret Front Nacional, pugui guanyar les eleccions a França. A diferència d'altres partits, el Front Nacional proposa, entre altres coses, realitzar un referèndum sobre l'adhesió de França a la Unió Europea i defensa les polítiques econòmiques proteccionistes. No obstant això, un triomf de le Pen no és tan senzill. "Segueix sent poc probable", assenyala Marc de-Muizon, economista de Deutsche Bank.

LES RAONS QUE FAN DIFÍCIL EL TRIOMF DEL FRONT NACIONAL

La classificació de le Pen per a la segona volta de les eleccions presidencials de la propera primavera sembla un fet, sobretot tenint en compte les enquestes recents. No obstant això, molt pocs votants d'esquerres votarien a Le Pen en la segona ronda. Això sí, depenent de qui s'enfronti Li Pen en la segona ronda, podrien abstenir-se de votar. Així i tot, fins i tot si les tres quartes parts dels votants d'esquerres s'abstinguessin, Le Pen hauria de ser finalment derrotada, explica Marc de-Muizon.

És molt probable que el Front Nacional arribi a la segona volta de les eleccions però molt pocs votants d'esquerres ho votarien

"El vot a favor del Brexit i de Trump va donar com a resultat que els votants expressaven el seu rebuig a l'statu quo al mateix temps que es mantenien els mateixos partits polítics en el poder per realitzar el canvi. Això seria difícil de replicar a França amb la victòria de le Pen", apunta De-Muizon, i afegeix: "Una clara majoria de la població (francesa) està a favor de la Unió Europea (UE) i de l'euro. Això és particularment cert entre els votants majors".

Al mateix temps que el desig de li Pen de celebrar un referèndum sobre l'adhesió a la UE està en contradicció amb les preferències de la població gal·la, Marine Le Pen tampoc comptaria amb el suport d'una classe social que es pogués considerar "maltractada", com sí ha ocorregut a Regne Unit o als Estats Units. "La desigualtat ha estat un dels motors de l'onada populista. França té una desigualtat d'ingressos relativament baixa, i els més pobres han estat protegits de les mesures d'austeritat", apunten des de Deutsche Bank.

Finalment caldria parlar de la popularitat de Marine Le Pen que, contràriament al que podria semblar, s'ha mantingut "estàtica" en els últims sis mesos i fins i tot en nivells per sota dels de fa diversos anys. "Les enquestes mostren que prop del 80% dels francesos estan decebuts amb la victòria de Trump. Només els partidaris de le Pen estarien contents amb ella", afegeix Marc de-Muizon.

TOTS ELS ULLS POSATS EN LES PRIMÀRIES DEL CENTRE-DRETA

L'atenció se centra a curt termini en les primàries del centre-dreta. El dia 27 de novembre se celebrarà la segona volta i, després d'un triomf clar en la primera ronda, tot sembla indicar que François Fillon s'imposarà a Alain Juppése.

A diferència del Ftse MIB, que perd més d'un 20% l'any pel temor al referèndum, el Cac només es deixa un 1,5%

"Una vegada triat un candidat de centre-dreta serà més fàcil analitzar les possibilitats de le Pen en la carrera presidencial", assenyala De-Muizon.

Tots els candidats de centre-dreta han proposat ambicioses reformes als seus programes, amb retallades d'impostos d'aproximadament el 2% del PIB i retallades de despeses del 4% del PIB. La reducció d'impostos generalment se centra en les empreses i les llars, així com en les cotitzacions socials dels salaris. També proposen reformes del mercat laboral que permetin una major flexibilitat. Tots estan a favor de l'euro i de seguir en la Unió Europea.

I EL CAC FRANCÈS?

Al contrari que l'índex italià, el Ftse MIB, que es deixa l'any més d'un 20% davant el temor pel que pugui ocórrer en el referèndum italià que se celebra el proper 4 de desembre, el Cac francès de moment es manté 'tranquil' i només perd un 1,5% en l'acumulat de 2016. Al costat del Dax, juga en la "primera divisió" dels índexs europeus.

Assenyala José María Rodríguez, expert de Bolsamanía, que tots dos índexs han desenvolupat figures de continuïtat alcista ("bandera"/"banderola") des que el passat 8 de novembre Donald Trump guanyés les eleccions. En el cas del Cac, a més, està trencant la part alta d'aquesta figura. De superar aquesta primera resistència més feble, hauria d'enfrontar-se a una major que té en els 4.600 punts.