Signe mixt a Wall Street amb Apple en màxims històrics

Un dels 'motors' de la borsa nord-americana és Apple, que anticipa nous màxims històrics per sobre de 173 dòlars després de superar previsions amb els seus resultats trimestrals. El seu valor en borsa pot arribar aquest divendres als 900.000 milions de dòlars, impulsat també per la bona acollida que està tenint l'iPhone X, segons es pot observar per les cues dels consumidors per comprar el nou dispositiu.

En negatiu, la cadena de cafeteries Starbucks cau un 3% després d'incomplir les previsions del consens amb els seus ingressos trimestrals. Una altra companyia que es desploma després de 'confessar-se' davant el mercat és la ràdio en línia Pandora Media. Fins al moment, han publicat 339 companyies de l'S&P 500 i el seu benefici per acció (BPA) ha pujat de mitjana un 6,5%, més del doble que la previsió del 3,5% establerta pel consens.

INFORME D'OCUPACIÓ

A nivell econòmic, aquest divendres s'ha publicat l'informe d'ocupació del mes d'octubre. L'economia dels EUA va crear durant el mes d'octubre 261.000 llocs de treball, per sota dels 310.000 llocs esperats. No obstant això, la creació d'aquests llocs contrasta amb la pèrdua de 33.000 llocs de treball al mes de setembre per l'impacte dels huracans. A més, la taxa d'atur s'ha reduït un 0,1% fins al 4,1%.

Un altre indicador molt rellevant per al mercat és l'evolució dels salaris, ja que estan molt relacionats amb les expectatives d'inflació a llarg termini i la política monetària de la Reserva Federal dels EUA (Fed). Els salaris han augmentat un 2,4% interanual, però han caigut 1 centau per hora en comparació al mes anterior. El consens esperava una pujada del 0,3% en el salari mitjà per hora treballada.

D'altra banda, també es publicaran les dades sobre l'evolució del sector serveis d'octubre, molt importants perquè representen dues terceres parts de l'economia nord-americana. El consens espera que l'ISM serveis baixi fins als 58,6 des de 59,8.

JAY POWELL, NOU PRESIDENT DE LA FED

A més, un dels noms del dia és el de Jerome (Jay) Powell, que aquest dijous va ser proposat per Donald Trump perquè sigui el nou president de la Fed. El Congrés ha d'aprovar el seu nomenament (s'espera que no tingui problemes per a això), que serà efectiu a partir de febrer de 2018, quan expira el mandat de Janet Yellen al capdavant de l'organisme.

És més probable que una Fed amb Powell de president doni suport a l'agenda de menor regulació que impulsa l'Administració Trump

En matèria de política monetària, el consens de mercat no espera canvis, ja que Powell és considerat un "continuista" amb la política de Yellen duta a terme durant els últims quatre anys. No obstant això, el fet que Powell provingui de la banca d'inversió i no sigui un economista implica que la Fed apostarà per un canvi pel que fa a la desregularització del sector bancari, cosa a la qual s'havien oposat Yellen i Stanley Fischer, el vicepresident de la Fed que va dimitir fa unes setmanes.

En aquest sentit, els experts de Rabobank comenten que Powell serà "més reticent" en iniciar un nou programa de compra de deute públic (QE) si els EUA cau en una recessió, ja que la seva visió sobre el balanç de la Fed és més conservadora que la de Yellen i el seu antecessor, Ben Bernanke.

A més, aquests experts assenyalen que "és més probable que una Fed amb Powell de president doni suport l'agenda de menys regulació" que impulsa l'Administració Trump, "especialment si les vacants al Consell de Govern" del banc central "són cobertes amb defensors de la desregularització".

REFORMA FISCAL I ALTRES MERCATS

D'altra banda, els inversors segueixen valorant els primers detalls sobre l'esperada reforma fiscal que desenvolupa el Partit Republicà al Congrés, en aliança amb l'Administració Trump, la més ambiciosa des de 1986. L'objectiu és retallar l'impost de societats fins al 20% des del 35%, encara que aquesta baixada es realitzarà de forma progressiva durant els propers anys.

D'altra banda, es proposa per primera vegada un impost del 10% als beneficis que les empreses obtinguin a l'exterior, amb l'objectiu que les grans multinacionals no s'acumulin els seus guanys internacionals en altres països. Aquests beneficis fins ara no estaven taxats, però estaven subjectes a una retenció del 35% si eren repatriats als EUA.

A més, se simplifiquen els trams de l'impost sobre la renda i s'estableixen quatre forquilles (des de les anteriors 7), amb deduccions que oscil·len des del 12% per a les rendes més baixes, del 25% i 35% per a les rendes mitjanes i el 39,6% per a les rendes altes.

Finalment, al mercat de divises, l'euro cau un 0,1% fins als 1,1646 dòlars. Pel que fa a les matèries primeres, el petroli West Texas puja un 0,5%, fins a 54,80 dòlars, mentre que el barril de Brent avança un 0,3%, fins a 60,80 dòlars. Per la seva banda, l'unça d'or baixa un 0,1%, fins als 1.276 dòlars. Finalment, la rendibilitat del bo nord-americà a deu anys puja fins al 2,35%.