Les entitats financeres de l'eurozona són capaces de resistir el cop de la pandèmia. Així ho considera el Banc Central Europeu (BCE) que considera que tenen per resistir l'estrès provocat per aquesta crisi. Això sí, assumeix que si la situació es complica, algunes entitats sí que haurien de prendre mesures per poder complir amb els requisits de capital.
Aquest examen va avaluar com l'impacte econòmic causat pel brot de coronavirus afectaria 86 bancs de la zona de l'euro i va tenir com a objectiu identificar vulnerabilitats potencials dins del sector bancari en un horitzó de tres anys. "En general, els resultats mostren que el sector bancari de la zona de l'euro pot suportar l'estrès induït per la pandèmia", ha subratllat la institució.
L'anàlisi de vulnerabilitat del BCE es va centrar en dos escenaris establerts per les projeccions macroeconòmiques de la institució, publicades el mes de juny. L'escenari central, que és més probable que es materialitzi, segons els tècnics del BCE, preveu que el producte interior brut (PIB) real de la zona de l'euro disminueixi un 8,7% al 2020, amb un creixement del 5,2% i del 3,3% al 2021 i 2022, respectivament.
Noticia relacionada
Per part seva, l'escenari sever, que representa un desenvolupament més advers, però encara plausible, de la crisi, preveu una disminució del PIB real del 12,6% al 2020 i un creixement del PIB del 3,3% i 3,8% al 2021 i 2022, respectivament.
Aquests escenaris incorporen també l'impacte de les mesures d'alleujament monetari, fiscal i de supervisió preses en resposta a la crisi del coronavirus, incloent-hi els plans nacionals de protecció laboral, les mesures de suport fiscal, avals i les mesures d'auxili operatives per part de la Supervisió Bancària del BCE, així com les recents mesures a escala europea per proporcionar socors en virtut d'algunes de les disposicions del Reglament sobre requisits de capital.
Segons la hipòtesi central, que ja preveu una recessió severa, l'índex mitjà de capital bàsic de màxima qualitat (CET1) dels bancs, un indicador clau de solidesa financera, es va deteriorar només en 1,9 punts percentuals, baixant al 12,6% al 2022 des del 14,5%. "Com a resultat, els bancs podrien continuar complint la seva funció de préstecs a l'economia", assenyala el BCE.
Del seu costat, segons l'escenari més sever, el CET1 mitjà dels bancs es consumiria en 5,7 punts percentuals, fins al 8,8% al 2022 des del 14,5%, per la qual cosa el BCE adverteix que "certs bancs haurien de prendre mesures per poder continuar complint amb els requisits mínims de capital, encara que el dèficit general romandria contingut".
Els principals impulsors de l'esgotament del capital de les entitats serien les exposicions creditícies deteriorades, les pèrdues per risc de mercat i la menor rendibilitat. Com s'esperava, els bancs més rendibles van experimentar una disminució menor en les seves ràtios de CET1, ha indicat la institució.
"Els resultats mostren l'important que va ser que els bancs enfortissin la seva posició de capital aquests últims anys com a resultat de les reformes reguladores posteriors a la crisi financera", ha assenyalat Andrea Enria, president del Consell de Supervisió del BCE, qui ha subratllat que la coordinació de polítiques i les mesures de suport han ajudat ja a mitigar l'impacte de la pandèmia en l'economia.
"No obstant això, si la situació empitjora en la línia de l'escenari sever, les autoritats han d'estar preparades per implementar mesures addicionals per evitar un desapalancament simultani per part dels bancs, la qual cosa podria aprofundir la recessió i afectar severament la qualitat dels seus actius i capital posicions", ha advertit.
