El Comitè de Política Monetària del Banc Central del Brasil ha emprès aquest dimecres l'alça més gran en la taxa d'interès de referència d'aquest país -la taxa selic- durant les últimes dues dècades, amb un augment de 150 punts bàsics fins al 7,75%, el nivell més alt des del setembre del 2017.
El banc brasiler s'ha convertit en un dels que més ha pujat taxes des de començament d'any -en 575 punts bàsics des del març del 2021-, mentre els bancs centrals més grans del món es disposen a endurir les seves polítiques monetàries a mesura que es produeix una pujada de la inflació a tot el món.
La institució del gegant sud-americà ha explicat en un comunicat que la decisió respon, entre d'altres, que “l'entorn extern s'ha tornat menys favorable i la reacció dels bancs centrals davant la persistència més gran de la inflació hauria de conduir a un escenari més desafiador per a les economies emergents”.
Tot i això, el moviment "no ha estat del tot una sorpresa, però l'orientació a futur, tenint en compte que s'acosta un altre moviment similar al desembre, va ser, de fet, més agressiva del previst", comenten els experts d'Oxford Economics. Atribueixen aquests economistes la decisió a les vendes al mercat de bons, causades per la voluntat del president del país, Jair Bolsonaro de doblar la llei de límit de despesa per impulsar la despesa fiscal de cara a la seva candidatura a la reelecció a l'octubre de 2022.
El banc central ha avançat que per a la propera reunió preveu un altre ajust de la mateixa magnitud, amb la intenció que la inflació convergeixi cap a la meta del 3,75%, amb un punt i mig de tolerància a l'alça (5,25%) i a la baixa (2,25%).
L'organisme ha assenyalat que els avenços dels preus, impulsats pels components més volàtils, estan superant les expectatives. Tot i això, també hi ha pressions addicionals sobre productes i serveis associats a la inflació subjacent. "Les diferents mesures d'inflació subjacent es troben per sobre del rang compatible amb l'èxit de la meta d'inflació", ha postil·lat el comunicat del banc.
La inflació va registrar al setembre un increment de l'1,16% respecte al mes anterior, percentatge que suposa la variació més gran per a aquest mes des del 1994, mentre que en termes interanuals, l'augment de preus va ser del 10,25%, davant el 9,68% observat a l'agost.
"Es considera que, atès al deteriorament en el balanç de riscos i l'increment en les seves projeccions, aquest ritme d'ajust és el més adequat per assegurar la convergència de la inflació a les metes a l'horitzó rellevant", van afegir els prenedors de decisions.
Les projeccions d'inflació del Comitè apunten a un nivell del 9,5% el 2021, el 4,1% el 2022 i el 3,1% el 2023. Aquest escenari assumeix una trajectòria de tipus d'interès que s'eleva al 8,75 % aquest any, al 9,75% interanual durant el 2022 i del 7% interanual el 2023.
D'altra banda, l'organisme ha destacat que l'entorn de l'escenari exterior s'ha tornat "menys favorable" per les pressions inflacionàries, portant els responsables de política monetària de diferents països a adoptar respostes per frenar l'augment de preus, un escenari que es torna "més desafiador" en economies emergents.
Pel que fa a l'activitat econòmica brasilera, els indicadors publicats des de la darrera reunió mostren una evolució lleugerament per sota de les expectatives.