Wall Street puja amb moderació després del signe mixt registrat aquest dijous, amb el Dow Jones a l'alça i l'S&P 500 i el tecnològic Nasdaq, a la baixa. Tret de sorpresa, l'índex industrial tancarà la setmana amb saldo positiu, mentre que els altres dos, més influenciats per la tecnologia, sembla que acomiadaran la setmana amb pèrdues.
- 43.870,35
- -
La caiguda va deure's, en bona mesura, a la reacció del mercat després dels resultats d'Nvidia. La companyia, que lidera la borsa nord-americana des del 'boom' de la intel·ligència artificial (IA), va oferir uns comptes força positius al seu segon trimestre fiscal. Amb tot, i per primera vegada en força temps, la tecnològica no va ser capaç de complir alguns dels pronòstics més exigents del mercat.
"És una gran companyia els ingressos de la qual encara estan creixent en un 122%, però sembla que el llistó es va fixar una mica massa alt per a aquesta temporada de guanys", va apuntar Ryan Detrick, estrateg en cap de mercat a Carson Group. Altres analistes també van indicar que els retards d'Nvidia en la producció del seu xip Blackwell, el xip dedicat a la IA més potent de la tecnològica, tampoc va agradar als analistes, que també temen que la competència s'estigui posant al dia i li pugui acabar menjant quota de mercat a Nvidia.
En aquest sentit, les accions de Dell pugen amb força després que la companyia hagi publicat uns resultats molt convincents gràcies a l'empenta de la IA. La tecnològica, que ha augmentat un 83% el benefici, ha anunciat que la branca de negoci que inclou servidors optimitzats per a IA i maquinari de xarxa, va registrar uns ingressos rècord d'11.600 milions de dòlars, un 38% més que un any abans, amb uns ingressos rècord de servidors i xarxes de 7.700 milions de dòlars, un 80% més que un any abans.
TOTS ELS ULLS SOBRE LA FED
Sigui com sigui, Nvidia no ha estat la protagonista de la jornada. En canvi, el mercat ha estat molt pendent de la Reserva Federal (Fed), o més ben dit, de la seva política monetària. Això, malgrat que avui no s'ha produït cap anunci ni intervenció de pes per part del banc central nord-americà.
Tot i això, el que sí que s'ha conegut és la lectura de l'índex de preus de consum personal, també conegut com a PCE o deflactor de consum privat. Aquesta referència és l'indicador favorit de la Fed per orientar la política monetària, i les dades que ha obtingut del mes de juliol són millors del que s'esperava, ja que tant l'índex general (2,5%) com el subjacent (2,6%) han mantingut el seu nivell i han millorat previsions, que apuntaven a un repunt d'una dècima a cadascun.
Bret Kenwell, analista d'inversions d'eToro, assegura que "es tracta d'un altre informe d'inflació tranquil·litzador per a una Reserva Federal que pretén baixar els tipus d'interès a la reunió de mitjans de setembre".
"Hauria estat necessari un informe d'inflació abrasador perquè la Fed fes marxa enrere en una retallada de tipus ara, sobretot després que el president Powell assenyalés el canvi de política durant el seu discurs de Jackson Hole", afegeix.
Després de les darreres declaracions del president Jerome Powell, el mercat dona per fet que el banc central nord-americà baixarà els tipus d'interès al setembre. Tot i això, la qüestió, asseguren nombrosos experts, és saber com de gran serà la retallada de la Fed: dos de cada tres analistes apostes per una retallada de 25 punts bàsics (pb), mentre que el tercer s'inclina per una baixada de 50 pb, segons dades de l'eina FedWatch de CME.
Això, després que ahir els EUA revisessin a l'alça el PIB del segon trimestre. Segons el Departament de Comerç nord-americà, la primera economia del món va créixer a un ritme del 3% entre abril i juny, dues dècimes percentuals més del que s'ha exposat a la primera estimació, a causa d'un millor comportament del que s'estimava del consum privat. I és que la despesa dels consumidors gairebé es va duplicar, fins al 2,9%, enfront de l'1,5% del trimestre anterior.
"El refredament dels preus del PIB va ser menor, però els preus subjacents van disminuir més del previst. En conjunt, l'economia nord-americana va repuntar al segon trimestre, però el repunt no va augmentar les pressions sobre els preus. En poques paraules, les dades sabien exactament com els agrada als inversors, amb el dolç afegit (per a les expectatives de retallada de tipus de la Reserva Federal) que s'ha alentit al tercer trimestre, però s'ha alentit a partir d'una marca més alta”, apunta Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank.
Segons Fernández-Figares, aquesta lectura, que reflecteix un creixement "entre moderat i sòlid" i una inflació "a la baixa", va tornar a posar sobre la taula un escenari d'aterratge suau de l'economia (baixar la inflació sense provocar una recessió), cosa que és positiu per als mercats. Per part seva, Ozkardeskaya subratlla que el diferencial entre el rendiment del bo nord-americà a 2 anys i el bo a 10 anys pràcticament s'ha tancat, senyal que indica que el mercat confia en aquest escenari, alhora que l'índex del dòlar es va recuperar, reflectint aquesta confiança que la Fed començarà a abaixar tipus a la propera reunió.
Tot i així, aquesta estratega assenyala que l'activitat en els futurs dels fons de la Fed mostra que la Fed retallarà els tipus en 100 pb d'aquí a finals d'any, un escenari que implicaria una forta desacceleració a partir del trimestre actual. "Afortunadament, les dades no són 'tan' alarmants. Per tant, crec que hi ha marge per retallar les expectatives de retallada de la Fed d'entre 50 i 75 pb aquest any, cosa que hauria de justificar una nova correcció positiva del dòlar nord-americà i una rotació més gran de l'S&P 500 cap als valors cíclics favorables al creixement, incloent-hi els del sector energètic i financer", afegeix.
"Es creu que la rotació des del sector tecnològic cap a altres sectors, també anomenada reflació, serà positiva per als valors europeus. De fet, les entrades de capital en els valors europeus van superar les entrades als mercats nord-americans al segon trimestre, impulsades precisament per l'expectativa que les retallades de tipus a escala mundial serien millors per als valors europeus favorables a la reflació que per als seus homòlegs nord-americans, amb un alt component tecnològic (i també perquè el Banc Central Europeu va començar a retallar els tipus abans que la Reserva Federal)", reflexiona Ozkardeskaya. Tot i això, aquesta analista també adverteix que les expectatives de retallades de tipus no podran atraure "infinitament i per si soles" els inversors al Vell Continent, especialment en un context en què Europa s'està alentint amb celeritat.
ALTRES MERCATS
En altres mercats, l'euro es revalora enfront del 'bitllet verd' (+0,07%, 1,10 dòlars). Per part seva, el petroli puja al voltant d'un 0,6%: el cru Brent cotitza aps 80,4 dòlars i el barril de WTI s'intercanvia per 76,3 dòlars.
L'or cedeix lleugerament (-0,04%, 2.559 dòlars), igual que la plata (-0,03%, 29,98 dòlars).
El bitcoin no és capaç de consolidar els 60.000 dòlars i l'ethereum és a prop de perdre els 2.500.
El rendiment del bo nord-americà a 10 anys es relaxa al 3.861%.