CaixaBank estrena els resultats de la gran banca en plena crisi catalana

L'entitat presidida per Jordi Gual hauria d'afrontar d'allò més tranquil·la dels comptes trimestrals que presentarà aquest dimarts abans de l'obertura del mercat. La millora del negoci bancari, amb l'activitat comercial al capdavant, i la integració del portuguès BPI embelliran les xifres del banc, com ja va passar durant els sis primers mesos de l'exercici. Però és que, com si no n'hi hagués prou amb lidiar amb uns tipus d'interès al 0% i amb l'euríbor a 12 mesos en negatiu, amb les exigències reguladores i amb el desafiament de la digitalització, CaixaBank haurà de fer lloc a un altre 'assumpte' que apartarà el focus d'aquestes xifres per centrar-lo en l'impacte potencial de la crisi catalana. Per començar, ja hi ha efectes, com el simbòlic fet que l'entitat presentarà els seus resultats a València, on ha mudat la seva seu.

La qüestió política restarà protagonisme a les xifres. I això que el consens de mercat espera que reflecteixin una substancial millora. El marge d'interessos trimestral creixerà a prop d'un 15%, fins als 1.192 milions d'euros, en línia amb les xifres ja obtingudes durant la primera meitat de l'exercici. En total, durant els nou primers mesos de l'any arribarà, sempre segons les expectatives del mercat recollides per FactSet, fins als 3.541.000, també un 15% millor que el del mateix període de 2016.

Entre juliol i setembre, el marge brut podria arriba als 2.083.000, davant els 1.890 milions del mateix període de 2016. En l'acumulat dels nou primers mesos, el marge brut creixeria un 7%, fins als 6.363.000.

Pel que fa al benefici net, durant el trimestre augmentaria un 47%, fins als 489 milions. Fins al setembre, els guanys totals s’estirarien fins als 1.328 milions, un 37% per sobre del resultat aconseguit durant els nou primers mesos de 2016. Aquestes xifres avalarien els pronòstics vigents per al conjunt de l'any, que recullen un benefici de 1.680 milions el 2017.

Les previsions del consens de mercat contemplen igualment una reducció dels crèdits dubtosos des dels 15.492.000 registrats al juny fins a una xifra propera als 15.200 milions. També milloraria la ràtio de capital CET1 fully loaded, la més seguida pel mercat, que pujaria de l’11,5 a l’11,8%. Els inversors també estaran pendents de la rendibilitat. Al juny, la rendibilitat sobre el capital (ROE) de CaixaBank va millorar un 5,4%, per sobre del 4,5% de desembre i del 5,1% de març.

LA POLÍTICA JA COTITZA

Tot això compartirà protagonisme, inevitablement, amb la profunda crisi política oberta a Catalunya, en què el sector financer està comptant amb un paper protagonista. Els dos principals bancs catalans, CaixaBank i Banc Sabadell, han anunciat durant les últimes setmanes la mudança de la seva seu social en un entorn en què la incertesa ha encoratjat la fugida de dipòsits i en el qual, de fet, la setmana passada Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van fer una crida perquè els catalans retiressin efectiu de les entitats com a senyal de protesta.

Aquesta tensió política ja s'ha deixat sentir en les accions de CaixaBank durant les últimes setmanes. Després de tancar a 4,5 euros el 8 d'agost, ara cotitzen a 3,83 euros, amb la qual cosa han corregit un 15% en dos mesos i mig. Com a conseqüència, el valor torna a cotitzar per sota del seu valor en llibres, encara que per molt poc -0,96 vegades-. Malgrat aquest descens, encara acumulen una pujada del 21% el 2017 i encara tenen un recorregut substancial per davant, perquè el consens de mercat li atorga un preu objectiu de 4,38 euros. Un 15% per sobre del preu actual. A més, el 46% dels analistes aconsella comprar els seus títols, enfront del 12% que recomana vendre-les.