- 0,01€
- 0,17%
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Gerald Hogan, ha recomanat al tribunal de Luxemburg que es declari incompetent per resoldre la qüestió prejudicial presentada per les autoritats espanyols sobre si han de reclamar al Banc Santander la devolució d'un ajut fiscal concedida gràcies al règim d'amortització del fons de comerç.
En concret, el lletrat considera que el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), organisme pertanyent al Ministeri d'Hisenda que va elevar la pregunta al Tribunal de Luxemburg, no pot considerar-se un "òrgan jurisdiccional" que pugui remetre qüestions prejudicials davant la Justícia europea.
L'assumpte s'emmarca en un altre molt més ampli sobre el sistema d'ajudes concedides per Espanya a multinacionals per comprar empreses estrangeres gràcies al règim d'amortització del fons de comerç, que el TJUE va declarar il·legal el novembre de 2018 després d'una sèrie de sentències i recursos.
Un cop coneguda la decisió de l'any passat, el TEAC ha de resoldre si ha de recuperar la deducció de la qual es va beneficiar el Banc Santander per amortització del fons de comerç financer després de l'adquisició directa de totes les participacions de la societat alemanya AKB Holding i, per tant, la compra indirecta de les empreses que pertanyien a aquesta empresa, totes establertes a la UE.
El preu d'aquesta operació va ser de 1.100 milions d'euros i el seu valor comptable era de 183.900.000 d'euros. Va generar un fons de comerç financer de 916.100.000 que el Santander es va deduir. El TEAC considerava, abans de resoldre el cas, que el Tribunal de Justícia de la UE havia de pronunciar-se sobre la interpretació que s'ha de donar a la primera decisió de la Comissió Europea sobre la il·legalitat d'aquest sistema de deduccions fiscals, que va ser publicada l'octubre de 2009.
No obstant això, en les conclusions que ha presentat aquest dimarts, que no són vinculants de cara a la futura sentència, l'advocat general proposa al TJUE que declari que no té competència per resoldre la qüestió prejudicial plantejada pel TEAC perquè, segons la seva opinió, aquest no pot remetre aquest tipus de preguntes a la Justícia europea.
Hogan assenyala que el nomenament i la separació del càrrec del president i els vocals del TEAC es fa a través d'un reial decret del govern espanyol, de manera que els seus membres "no gaudeixen ni d'inamovibilitat ni de cap garantia enfront de la destitució", elements que "constitueixen un aspecte tradicional i indispensable de la independència judicial". En conseqüència, declara que el TEAC "no compleix els requisits d'independència necessaris per constituir un òrgan jurisdiccional a l'efecte de la remissió de qüestions prejudicials".
