José Luis Escrivá serà el nou governador del Banc d'Espanya. Així ho ha confirmat el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, que ha comparegut aquest dimecres al Congrés dels Diputats per donar a conèixer el nom de la persona elegida pel Govern com a titular de l'organisme monetari en substitució de Pablo Hernández de Cos.
L'IBEX 35 posa en perill els 11.200 punts (-0,58%; 11.213 punts) en un mercat nerviós a curt termini, ja que el mes de setembre ha començat amb un repunt de la volatilitat a les borses mundials. El selectiu espanyol ha cedit menys que altres grans borses europees, com el DAX 40 alemany i el CAC 40 francès. Solaria, Cellnex i Acciona Energía han estat els millors valors de la sessió, mentre que Puig, Fluidra i BBVA s'han situat a la cua de l'índex. Tot això, després de les fortes retallades amb què va començar ahir Wall Street el setembre. El Dow Jones va perdre un 1,5%, l'S&P, un 2,12% i el Nasdaq, un 3,26%. Els descensos van estar motivats per l'enfonsament del gegant Nvidia (es va desplomar un 9,5%, esborrant 278.900 milions de dòlars en la pèrdua de valor més gran de la història per a una acció nord-americana), que segueix patint les conseqüències d'uns resultats que van decebre per no complir les expectatives més exigents del mercat, i per les dades macro (l'índex PMI que elabora l'Institute for Supply Management publicat ahir va millorar a l'agost, però es manté en contracció).
El petroli estén la seva correcció aquest dimecres pel renovat temor d'una aturada econòmica global. La previsió de menor demanda de la Xina i més producció de l'OPEP+ llasta el cru Brent que ha caigut un 0,65% i ha perdut els 74 dòlars (73,27).
Wall Street cotitza amb signe mixt aquest dimecres després de les fortes vendes de dimarts, liderades pel Nasdaq, que es va veure pressionat per Nvidia, i després de les febles dades del sector manufacturer, que han revifat els temors sobre la salut de l'economia dels EUA. Això, a mesura que els inversors fixen ara la seva atenció sobre l'ocupació i la Reserva Federal (Fed), que ha centrat el seu interès en què el mercat laboral no es debiliti.
